Fins ara havia fet dues marxes ciclistes i en conjunt les sensacions havien estat bones, patint a les zones tècniques però relativament còmode als trams de pujada i pla. Es per això que vaig veure que els de Klassmark organitzaven aquesta prova i em vaig dir "A participar !".
Durant els dies previs l'entrenament passà per intensificar les sessions de spinning i fer algunes matinals de bicicleta però cap entrenament específic ni físic ni menys encara tècnic.
Arribo al dia de la cursa amb bona preparació física però amb una base tècnica bàsica que en teoria no ha de ser problema ja que segons la organització el percentatge de trialeres es 0 i en conjunt el recorregut no es tècnic.
Els dies abans ha plogut i el terreny està mullat el que complica una mica rodar. No vaig sol, també s'han animat el Jose i el Dídac, tenim parlat que no anirem "a cuchillo" es tracta d'anar junts i gaudir de l'experiència i tal qual ho fem. La sortida es a les 8 del matí, anem amb temps des de Parets amb la furgo del Jose, arribem a Girona d'hora per recollir dorsals i bossa de corredor i prendre un cafè obsequi dels organitzadors que com ja es habitual estan a l'alçada i cuidant tots els detalls .
Sortim d'unes pistes poliesportives i de seguida el "pelotón" es va estirant però al cap d'una estona ens trobem amb un primer embús provocat per una zona de basals i fang. Ens arribem a aturar uns minuts. A partir d'aquest moment el ritme de pedalar es constant i ja s'han acabat les bromes.
La primera part del recorregut son pujades constants sense gaire desnivell però que per mi requereixen atenció ja que son corriols estrets.
Arribem al primer avituallament al quilòmetre 23 per la meitat dels participants, estem forts i suficientment frescos, portem 600 m D+. Ens trobem a Taialà. Es el moment de treure'ns roba d'abric, repostem una mica i ens preparem per fer front a la primera pujada forta que ens ha de dur al Castellet en 19 quilòmetres i 500 metres de desnivell.
Al cap de poca estona comencen els nostres problemes. Quan comença la pujada al Jose se li trenca la cadena, li salta un eslavó, l'arreglem, es torna a trencar, la tornem a arreglar una i una altra vegada fins no se quants cops, crec que 5 o més, es desesperant. Posem eslavons nous, el tronxacadenes es despunta però al final l'aconseguim mig arreglar i continuem en precari.
En aquest punt ja hem perdut potser dues hores. El darrer participant ja fa una bona estona que ens ha avançat. En Jose pedala i arpeta la velocitat tot el que pot, ara ja portem un bon ritme però el canvi no li funciona.
El recorregut es espectacular, passem per unes obagues plenes de rierols, verdes i amb aigua per tot arreu. La zona es molt maca i no la coneixia, la llàstima es que anem forçats i amb nervis i no la podem gaudir com ens agradaria. El Didac i jo anem junts tota l'estona, s'agraeix la companyia en moments tensos com aquests.
Arribem a un punt on s'acaba el corriol i empalma amb una pista on està el Jose amb un altre participant esperant-nos, es un crack, amb la bici com la portava ens ha tret una distància considerable. Malgrat això no va còmode amb tots els problemes mecànics i no pot continuar, devem ser al quilòmetre 38 aproximadament. Estem prop del següent avituallament a Palol de Revardit, uns 215 m D- per arribar a un punt per agafar forces i omplir aigua doncs ara ja anem justos de sòlid com de líquid però "va a ser que no". Arribem al punt on havia de ser l'avituallament i allà no hi ha res ja, per no haver no hi han ni marques. L'equip que tanca encarregat de desmarcar està fent la seva feina a la perfecció i ens han tret tot les cintes. A la manca d'aigua i menjar s'afegeix haver de mirar constantment el GPS per seguir el track que per sort portem gravat, he de compartir l'atenció entre els corriols i la pantalla del meu Garmin.
Estem bé físicament i amb ganes de continuar, malgrat el mazazo de no tenir avituallament ni marques a més de saber que anem molt lluny del tems de tall. Els problemes mecànics ens estan passant factura.
Tenim per davant 20 quilòmetres i 600 m D+ fins el proper avituallament a Canet d'Adri on hem d'arribar abans de les dues del migdia. Pujada molt directa i tres trams de baixada molt ràpids i bastant tècnics en algun moment. En moments penso que m'agradaria fer-la corrent i poder gaudir de l'entorn com es mereix però no pain no glory.
Apretem força i caiem, guanyo al Didac 2 a 1. La primera de pujada de costat amb un bon cop al colze i canell sense conseqüències de miracle, la segona de baixada picant de ple contra un tronc que no puc saltar i me'n vaig de cap; salto per sobre de la bici i pico amb ella a la tibia, resultat: rascada a la cama i tibia inflamada. A l'altre caiguda la pitjor part se la va endur el quàdriceps fins el punt de fer-me dubtar si puc continuar. Porto temps corrent però mai m'havia fet aquest mal, quin perill de bici ! Fins aquí arriba la GoPro, el manillar de la bici ha picat al terra i s'ha trencat el suport de la càmera: No foto, no video 😓
Baixada i al cap d'una estona agafem a l'equip que tanca retirant les marques. Continuem amb el recorregut marcat, una càrrega de moral, ens acostem a Canet d'Adri i estem forts encara tot i que el desgast ha estat intens sense aigua i amb els pinyos que ens hem fotut.
Arribem al control i per sort encara i son els responsables, beure, menjar i omplir dipòsits per fer els 38 quilòmetres que resten. Ens informen que tot i pel ritme que portem podríem arribar a meta en temps en aquest moment no passem el tall de temps. La Girona MTB Challenge s'ha acabat per nosaltres. Ens diuen que podem continuar però fora de cursa, decidim abandonar i anar a Girona per carretera retallant uns quants quilòmetres amb el seu corresponent desnivell,
Arribar a meta fora de cursa no ens motiva, no compensa. El desgast ha estat elevat i aquesta darrera noticia ens ha menjat molt la moral per superar els 850m D+ fins Girona.
Em sap molt greu abandonar i encara més després de l'esforç que hem fet per poder arribar fins aquí però estem cansats i "maltrechos" adéu Girona MTB Challenge.
Els quilòmetres que ens separen de Girona es fan ràpid sense desnivell ni cap dificultat tècnica i arribem a meta molt aviat. Veig com van entrant corredors, quina enveja ! Aquesta prova es dura i he pagat el peatge.
He constat que estic preparat a nivell físic però que em falta soltura a nivell tècnic, una altra cosa que puc constatar es que amb la bicicleta la part mecànica es molt important i que en qualsevol moment et pot fer la guitza. Tan important es preparar la cursa a nivell físic i tècnic com mecànic i aquesta es la gran diferència amb les curses a peu.
A nivell organització dir que com sempre l'equip de Klassmark molt a l'alçada tant per marcatge, recorregut com per l'atenció als participants. A nivell avituallaments poc a dir ja que al segon i tercer vàrem arribar quan ja havien recollit. A l'arribada vaig poder gaudir de beguda, entrepà i truita. regal correcte, maillot tècnic.
A nivell valoració personal dir que potser la balança s'ha anat una mica massa cap el patiment però com a experiència ha estat perfecta i com a preparació física ideal.
Terra a les rodes. Salut !
Data 10 d'abril de 2016
Distància: 97,86 quilòmetres
Desnivell positiu: 2.337 m
Desnivell negatiu: 3.337 m
Asfalt 10%
Terra 40%
Corriols 50%
Dificultat física: alta
Dificultat tècnica: mitjana
Data 10 d'abril de 2016
Distància: 97,86 quilòmetres
Desnivell positiu: 2.337 m
Desnivell negatiu: 3.337 m
Asfalt 10%
Terra 40%
Corriols 50%
Dificultat física: alta
Dificultat tècnica: mitjana
