dimarts, 24 de novembre del 2015

Ara toca pedalar.

Ja fa uns anys que corro tot i que tampoc tants, va ser resultat de la meva crisis dels 40 que vaig començar aquesta història, però d'això ja parlarem un altre moment. Ara el tema es un altre.



De trailrunner a aprenent de BTT
Després d'unes quantes curses de muntanya, d'asfalt i ultratrails m'ha enganxat el tema de la BTT, he tingut bici des de fa temps i he anat sortint de tant en tant a fer una volta però mai res continu i amb cap objectiu fixe, com a diversió i entrenament alternatiu a córrer. Doncs ara vull provar això de pedalar i ja he fet la meva primera pedalada.

Quan et sents una mica còmode al trail running vas i decideixes anar sobre rodes, quin estrés ! Preparar la bicicleta, que em poso ? amb motxilla o sense ? culotte llarg o curt ? o pirata ? S'ha d'arribar amb molt de temps ? com m'enganxo el dorsal amb imperdibles a la bici ? i els avituallaments, s'ha de baixar de la bici o sobre la marxa ? Ufff que soc de pardillo !

Doncs si, molt pardillo i més encara em vaig sentir un cop va començar la pedalada, a les pujades anava bastant correcte, tirant de cardio i de cames. No era molt tècnica però va arribar la primera baixada de veritat amb pedra solta i sauló, quin patiment ! pensava que em matava !

Els quilòmetres van anar passant, en total prop de 30 i 1.112m D+ que segons diuen per aquesta distància i sent BTT es com a mínim respectable.

Organització impecable per part del Club Ciclista de Montornès i molt satisfet amb la meva primera incursió al mon de la bicicleta de muntanya, per repetir !

dimecres, 12 d’agost del 2015

Marató Vall del Cardos 2015, corrent com a casa.


El passat 11 de juliol va tenir lloc la VI Edició de la Marxa – Marató de la Vall del Cardos. Enguany amb novetats tan pel que fa referència al seu traçat com a les activitats que envolten aquesta activitat lúdica, cultural i esportiva.
Com a primera novetat al 2015 la sortida s’ha fet des de Tavascan en comptes de Ribera com a les cinc anteriors edicions. A les 7 del mati de dissabte en grups de quatre persones anàvem sortint els participants, primers els corredors de la marató i posteriorment els marxadors de la caminada de 23 quilòmetres. El sentit de la marxa va esser el mateix de sempre: Tavascan direcció Aineto, Lleret, Lladorre, Lladros, Benante, Ainet de Cardos, Bonestarre, Estaon, Anas, Surri i Ribera de Cardos.  Aquest punt era el final de la marxa de 23 kms i els corredors de la Marató continuàvem cap a Cassibros, Arròs de Cardos, Esterri de Cardos, Ginestarre, Boldis Jussà i Boldís Sobirà per finalitzar a Tavascan. Aquest canvi de punt de sortida, tot i que distància i desnivell han estat els mateixos, ha marcat un punt diferenciador. La primera part fins a Ribera de Cardos ha estat mes ràpida que la segona on el terreny i les baixades i pujades tècniques van posar a prova les cames i reflexes, com a dificultat afegida les altes temperatures van fer que els avituallaments perfectament gestionats pels voluntaris fossin de vital importància.

En aquest punt dels avituallaments destacar el d’Estaon que ambientat en estil hippie va ser molt ben valorat tan pels participants com per l’organització. Fruits secs, pa amb crema de xocolata, gominoles, beguda isotònica, te fred, fruita i llimonada ens van refer perfectament als participants que també ens podien refrescar a la dutxa i nebulitzadors d’aigua que s’havien muntat. Tot un luxe quan arribàvem cansats de la llarga pujada des de Ainet de Cardos i l’últim esforç des de El pont de la Molina. La imatge d’arribar a un control-avituallament i de cop i volta trobar-te envoltat de gent rient, amb musica, símbols de la pau, diademes de flors i vestits amb roba look hippie era realment divertit. A més havien muntat diferents elements decoratius com si es tractes de la millor comuna hippie del Pallars. Que grans !
Des d’Estaon ens tocava baixar cap a Ribera en una ràpida baixada, a baix l’arc de meta marcava el final de la marxa de 23 quilòmetres i un grup d’acordionistes amenitzava el pas, avituallament, mànega per baixar temperatura i cap l’altra banda de la vall.

El primer tram va paral·lel al riu per després començar una llarga pujada fins a Boldís Sobirà on per terreny tècnic i seguin el traçat del GR11 s’arriba a Tavascan després d’una vertiginosa baixada.
El primer participant masculí, en Jordi Marco va completar el recorregut en un temps de 4 hores, 12 minuts i 22 segons. En la categoria femenina, la victòria ha ver per la Victoria Hinojosa amb un temps de 6 hores, 13 minuts i 50 segons. Jo vaig acabar sisè amb un temps de 5 hores, 54 minuts i 9 segons. Satisfet pel temps realitzat i content d’haver pogut gaudir de la vall i encantat amb els ànims que tots els d’Estaon em van donar a l’arribada a l’avituallament.

Si abans dèiem que la primera novetat va ser a nivell recorregut, en aquesta edició s’ha fet també una caminada interpretada infantil cap a Noarre, activitats lúdiques pels mes petits i concerts de música tradicional. Sopar pels participants i acompanyants, sorteig de regals facilitats pels col·laboradors, accés gratuït a la piscina de Tavascan, tot un conjunt d’actes que fan que aquesta sigui una activitat amb possibilitats per tots i que serveixi per poder gaudir d’un cap de setmana a la zona.

Si a tot això afegim l’entorn, les ermites, la llegenda de la guineu que envolta aquesta prova, la gent, els ponts, rius, corriols, torrents i racons excepcionals estem davant d’una cursa que sols pot fer-se a una vall com aquesta.

Salut i quilòmetres !

Frans Medina

 

diumenge, 8 de febrer del 2015

Kalenji KAPTEREN TR3

Feia temps que em rondava pel cap comprar-me unes sabatilles amb membrana impermeable. No soc gaire amant d'aquest tipus de sabatilla de trail, penso que si entra aigua el millor es que pugui sortir i que potser la millor opció son uns mitjons impermeables.
 
L'opció de que entri i surti l'aigua està molt bé a l'estiu però potser no es tan bona idea a l'hivern. La combinació de peus mullats i fred no crec que sigui la millor. Pel que fa als mitjons impermeables els únics que he trobat amb certa facilitat han estat els de Raidlight i pel preu he descartat la compra.
 
Aquesta situació de run run i una bona oferta al Decathlon m'han portat a la compra de les sabatilles Kalenji KAPTEREN TR3,  un preu assequible facilita la prova i completar el material amb unes per poder fer hivernals amb neu o sortides amb terreny mullat.
 
A nivell de característiques ens trobem davant una sabatilla pronadora o neutra amb un drop de 10mm amb una membrana impermeable Novadry fabricada per Decathlon. Sistema de llaçada tradicional i disseny clàssic amb una combinació de colors en groc i gris que molt probablement no guanyarà cap concurs de disseny, aquest detall no em preocupa donat de moment no em presentaré a cap concurs de mister trail. Pel que fa a la sola de tacs amb forma de v que d'entrada donen bones vibracions.
 
Dissabte matí, pujada al Sui des de Aiguafreda travessant pel Pla de la Calma amb neu dura, tova i en determinats moments fang glaçat, en algun tram paquetorro de neu que fa que la sabatilla s'enfonsi. Un bon camp de proves.
 
La sabatilla s'ha comportat perfectament, peu sec en tot moment, s'agafa perfectament en neu tova on no rellisca, el mateix en dura i evidentment rellisquen en gel, això cal solucionar-lo amb mini crampons o similar. Pel que fa referència a entrada de neu cal anar amb compte per la part superior ja que evidement no queda resolta i si volem que no entri haurem de portar unes polaines impermeables.
 
Jo en aquesta sortida no he fet servir ni mini-crampons ni polaines, no feien falta però si fem una hivernal llarga on no podem evitar enfonsar-nos haurem de pensar a les polaines i si hi ha gel caldrà portar elements com els mini-crampons.
 
Deixant de banda la part mes de la membrana i valorant la comoditat podem dir que donen bones sensacions, pel meu gust una mica altes de drop però en general son còmodes i donen sensació de seguretat en baixades i terreny tècnic. també es comporten bé sobre mullat gràcies a la sola tova que suposo tindrà una duració ajustada, mes aviat curta, per la forma dels tacs i duresa.
En resum, unes bones companyes pel fred del hivern i per la pluja, la setmana vinent les tornarem a testar a la Marató Hivernal de Campdevànol on de ben segur tornarem a trepitjar neu.
 
A dia d'avui estan de rebaixes en determinades botigues de la cadena ja que tenen un nou model que les substitueix a un preu bastant ajustat també.
 
El nou model pel meu gust ha guanyat en imatge amb uns colors mes encertats actualitzant sistema de cordons i sola.
 
Salut i quilòmetres !


dissabte, 7 de febrer del 2015

Estic segur ! m'agrada còrrer !

Feia dies que no publicava cap entrada, tinc unes quantes coses escrites, ressenyes i valoracions de material,  a la meva llibreta de notes pendents de traspassar-les al blog però em costa trobar el moment. Però avui després de la sortida que he fet em venia de gust compartir unes línies.
 
Ara en un moment de plena bogeria pel running de vegades es pot pensar que correm per moda, per demostrar al mon el que fem, per compartir les nostres gestes, per lluir samarretes de finisher ... Doncs no, ho fem per gaudir de moments com els d'avui, de plena natura, de fred, de neu, de solitud, de esforç i d'emoció contemplant el decorat gran i sublim de les muntanyes. Sense dorsals, sense circuits marcats, sense classificacions, sense avituallaments, sense aglomeracions, tan sols muntanya i cames: trail running en estat pur.
 
Avui, he gaudit de tres hores i mitja de les que fan afició, un Montseny nevat m'ha regalat uns grans moments, corrent, sentint com la neu feia soroll sota els meus peus, amb la tranquil·litat i netedat que dona el seu blancor.
 
Es per això que m'agrada córrer ! Salut i quilòmetres amics !