Enguany la prova ha canviat de
nom i ha passat a anomenar-se Cursa de les Valls del Cardos amb dues
modalitats: Mitja Marató i Marató. Una imatge renovada amb una dona alada, unes
ales d’estil romànic i destacant la figura femenina, la qual descriu de manera
gràfica tot el contingut de la història que porta associada. Una dona amb ulls a les ales que va passant
poble per poble, per observar, escoltar i agafar totes aquelles idees, aquells
projectes i aquelles il·lusions de cadascun dels veïns de les Valls de Cardós
aporta i vol difondre arreu del territori i fora d’ell.
Des de la primera edició els
veïns i amics d’Estaon s’han fet responsables de gestionar l’avituallament i
punt de control del Poble, les primeres edicions al final de la pujada de
l’església i des de fa dos anys a la nova ubicació a l’església de Santa
Eulàlia. Tant per la varietat de beguda i menjar oferts com per la seva
predisposició, amabilitat, simpatia i bon ambient l’arribada a Estaon s’ha fet
un moment esperat per tots els participants. Disfresses de mexicans, indis,
hippies, amb dutxes, polvoritzadors d’aigua i fins i tot amb classes de zumba
s’han guanyat els elogis tant de corredors com d’organitzadors al llarg d’aquests
anys.
Desnivell positiu, tipus de
terreny, percentatges de pendent, distància, avituallaments o fins i tot la
bossa de corredor amb regals son possibles motivacions a l’hora d’escollir una
o una altra prova de trail running. Però cap altra incentiu mes fort que els
sentiments com elements motivacionals i la Cursa de les Valls del Cardos, en el
meu cas, sense cap dubte te aquest component en una proporció molt important.
Aquesta marató significa córrer pels pobles, camins, corriols i racons d’aquesta
magnífica i encara autèntica Vall –amb majúscula. Permet trepitjar els senders
que connecten els pobles passant per davant de les seves esglésies i saludant
als veïns i col·laboradors que donen suport als diferents avituallaments, entre
ells els insuperables d’Estaon que any rere any es superen. Quan portes hores
corrent, pujant, baixant, passant calor o fred les paraules d’ànims, l’atenció
de les persones i un bon somriure son el millor regal i motivació que un
participant pot rebre i d’això els amics d’Estaon en saben i molt.
38,7 quilòmetres i 2.920 metres
de desnivell acumulat per la marató son l’opció mes competitiva i exigent però
també hi ha una mes amable que permet gaudir de forma mes plàcida del paisatge,
la mitja marató amb 16,6 quilòmetres i 1.333 metres de desnivell.
Al 2016 s’ha canviat la data de
celebració que ha passat de començaments de juliol al pont de la segona pasqua
al maig, cap de setmana llarg per gaudir de la vall i unes temperatures a
priori mes baixes has estat l’aposta dels organitzadors.
El 14 de maig a partir de dos
quarts de set del matí començava l’activitat a la zona de sortida davant
l’Ajuntament de Ribera de Cardos, a les 8 en punt els participants arrencàvem a
caminar i córrer camí de Cassibrós planejant pel costat del riu Cardos fins
arribar a Cassibros on comença la pujada sostinguda cap a Arrós, Esterri de
Cardós i Ginestarre per anar a Boldís Jussà i pujar a Boldís Sobirà on tornarem
a planejar gaudint de les bones vistes resseguint el traçat del GR11 – sender
del Pirineu fins que arribi el moment de baixar cap a Tavascan. Aquest darrer
tram de sender i especialment la baixada son trams tècnics on cal anar amb
compte i si el terreny com era el cas enguany està moll encara més, la baixada
ràpida i decidida al poble de Tavascan es un segment que cal respectar pel alt
risc de caure i tenir algun ensurt de turmells. Amb control arribem a Tavascan
on els participants de la mitja finalitzen recorregut, els corredors de la
marató continuem seguint GR11 en constant pujada direcció Aineto i LLeret,
pujada constant que després com a compensació ens permetrà girant el cap gaudir
d’unes vistes espectaculars cap a Tavascan i el fons de la vall. El camí al lateral de la muntanya i creuant algun
petit pont de fusta ens porta quasi pla a Lleret per baixar després a Lladorre,
Lladrós, Benante i Ainet. Aquest tram molt a nivell de riu i amb moltes estones
d’ombra serà el preludi del nostre darrer esforç que al terç final de la cursa
ens farà pujar cap a Bonestarre i Estaon. D’Ainet pugem fins el mirador del Pui
de Bellero on enfilem camí cap a Bonestarre amb el Pui Tavaca sempre controlant
les nostres passes.
Arribem a Bonestarre,
avituallament i pujada per la carretera fins el Pont de la Molina. Aquest tram
ja amb quilòmetres a les cames, calor de migdia i asfalt als peus es dur però
suportable gràcies al pensament de que allà dalt a Estaon els nostres amics
estan esperant-nos per animar i donar forces per acabar la cursa. Pujada pel
camí, pal amb indicació de refugi, pont de fusta, pujada, pla, pujadeta i pla
per començar a sentir soroll, música i risses, tot apunta que estem a tocar
l’avituallament d’Estaon i es cert, girem el camí i davant nostre apareix el
poble amb la façana de casa Roset i l’esglèssia de Santa Eulàlia on està ubicat
l’avituallament.
Estem a Estaon. Moment de gresca,
gent disfressada, nens jugant, fotos, abraçades, petons i riure, beguda, una
mica de menjar i oportunitat per refrescar-nos una mica agafant forces per
atacar la baixada final fins Ribera de Cardos, baixarem pel camí vell
travessant Anas i Surri. Bona gent que estimes donant ànims i fent bromes, que
més es pot demanar, per mi la cursa acaba aquí, aquest es l’objectiu,
l’important de fer aquestes coses i el que dona valor a l’esforç. Ara la
baixada fins la meta serveix per pensar i valorar aquests moments, assaborir la
felicitat. En mig d’aquests pensaments els quilòmetres de baixada passen ràpid
i sense adonar-nos estem a Ribera, han estat mes de 5 hores, enrere queden
moltes imatges gravades a la nostra retina i sentiments que seran per sempre.
Es per això que m’agrada córrer !
