divendres, 5 d’agost del 2022

Tornar a l'activitat després d'una bona temporada aturat.

A finals de setembre ruptura del tendó del quàdriceps. Unes quantes setmanes aturat fins el 29 d'octubre que puc començar a caminar amb órtesis de genoll.
Poder fer un passeig pels voltants de casa, sentir-me autònom i tornar a tenir la sensació de moviment em va omplir d'alegria, tanta que encara se m'il·luminen els ulls quan hi penso.

Com sempre aprendre a valorar les petites coses, els moments senzills es important, trobar a faltar aquestes sensacions m'han ajudat a valorar i posar al seu lloc algunes coses. 



dilluns, 17 de febrer del 2020

La Hivernal de Campdevànol 2020

En un moment o altres tots "nos venimos arriba" doncs a mi em va passar en el moment de decidir inscriure'm a La Hivernal de Campdevànol 2020.

Aquesta es una de les curses que realment m'agraden i es per aquest motiu que l'ha repetida en diferents edicions, en concret aquest 2020 es la meva quarta participació.

dijous, 31 d’octubre del 2019

Parets Montserrat 2019 - Diari d'un organitzador.

Una nova edició d'aquesta activitat organitzada pel Centre Excursionista Parets i del que formo part des de fa un bon grapat d'anys.

Com a membre de la seva organització cal treballar de valent els dies previs i donar-lo tot el dia de l'esdeveniment.

Associació Fotogràfica Parets - Autor Miquel Portell
El nostre objectiu està molt lluny de guanyar diners, més aviat es fer enginyeria per poder cobrir despeses, el preu de les inscripcions està força ajustat i ha de donar per pagar transport d'autocar fins el punt de sortida quan el sentit es Montserrat-Parets i des de Montserrat  fins a Parets quan l'arribada està localitzada al Monestir de Montserrat. Aquesta i la samarreta de regal son les partides de major import, a més cal afegir tot el producte d'avituallaments i material auxiliar per donar servei als participants. Finalment i per arrodonir la festa fem arribada a Plaça de la Vila de Parets amb actuacions, activitats i servei de Fisioterapeutes: escenari, equip i tècnics de so, músics, personal sanitari, etc... tot plegat una moguda important per 15 hores d'activitat i quasi 24 hores de feina ininterrompuda dels organitzadors, voluntaris i col·laboradors.

I que cal fer ?

  • Fulletons i cartells de comunicació
  • Tickets per inscripcions presencials
  • Contractació plataforma inscripcions on-line
  • Actualització dades pàgina web amb continguts edició 
  • Dinamització a xarxes socials
  • Cerca de voluntaris, col·laboradors i sponsors
  • Sol·licitud permisos Ajuntaments i Organismes públics
  • Disseny samarreta i gestió amb el fabricant: comandes, talles, lliurament, pagament.
  • Comprovació i actualització de recorregut: revisar possibles incidències i variació si escau.
  • Càlcul productes i material necessari pels avituallaments, compra i preparació per punt.
  • Coordinació amb voluntaris i col·laboradors d'informació relacionada per tal puguin desenvolupar la seva tasca.
  • Gestió inscripcions presencials
  • Resolució de dubtes, preguntes e incidències rebudes a través de mail, xarxes i altres
  • Atenció a mitjans de comunicació locals.
  • Disseny i producció de dorsal i sistema de control de pas i classificacions.
  • Preparació de bosses de regals i lliurament a participants.
  • Creació de planning activitats línia de meta i coordinació amb músics, tècnics, etc...
  • Elaboració de breafing i enviament a participants
  • Contractació bus desplaçaments
  • Coordinació fotografies, animació zona meta etc...
  • Repartiment tasques i assignació persones pel dia de pla prova
    • Marcatge recorregut previ i re-marcatge en cas incidència
    • Equip escombra tancament
    • Persones "rescat" perduts i abandonaments, incidències i suport avituallaments
    • Persones per avituallaments
    • Speaker
    • Control arribada, classificacions i lliurament de premis
  • Assegurança
  • Publicació d'informació post cursa: classificacions, informació vària, fotografies, etc...
I segur que em deixo coses, perquè moltes s'acaben fent per inèrcia, improvisació i bona voluntat dels coordinadors i voluntaris que ronden les 50 persones.

Arriba el dia, son les 2 de la matinada de dissabte  i sona el despertador, hem estat fins les 10 de la nit tancant temes i ara toca anar a la zona del local per preparar tot per rebre als participants.

El centre neuràlgic es l'aparcament del Poliesportiu des d'on sortiran els autocars fins Montserrat per la distància clàssica de 62 quilòmetres i Matadepera per la nova variant LaD38 que fem des de fa dos anys.

Els participants comencen a arribar a les 3,30h per recollir bossa i dorsal els que no han pogut els dies abans i la resta més tard per poder agafar el bus.

A més d'aquesta feina tenim la gestió de carregar material pels avituallaments i coordinar els equips de marcatge que han estat tota la nit revisant recorregut i col·locant cintes.

Uns minuts abans de marxar els busos faig el breafing, la meva tasca a banda de coordinar temes generals està molt focalitzada en tot el relacionat amb la Comunicació: disseny de samarreta, fulletons, actualització de web i dinamització de xarxes, mitjans de comunicació,  respondre dubtes i incidències, contractació i gestió plataforma inscripcions, organització activitats meta, lliurament de premis i enguany al 2019 també fer de speaker durant la prova a la Plaça de la Vila. 

Sincerament em sento més còmode i tranquil corrent o caminant que organitzant, vulguis o no la responsabilitat pesa i moure 500 persones entre participants, col·laboradors, voluntaris, etc.. es una càrrega de feina i responsabilitat important. Els dies anterior i el mateix dia sempre hi han pessigolles a la panxa. Però ... algú ha de organitzar per que els participants puguin gaudir de la Parets Montserrat.

Dono la sortida al darrer bus i vaig cap el local a preparar tot el que s'ha de muntar a la Plaça, son prop de les 9 i esperem que el primer participant arribi cap a les 12 del migdia, no ens podem adormir.

Foto: Ajuntament de Parets - Sílvia Ferran
L'Isaac i el Carlos (President CEP)
Comencem a muntar zona de meta, avituallament, arc i catifes d'arribada, carpa de Direcció de Cursa i megafonia, l'Ivan coordina tot el muntatge. Al costat meu estarà tot el dia l'Isaac, es un gran company i junts fem un bon equip, ja portem compartides unes quantes Parets Montserrat. #pm2019 #paretsmontserrat

A les 12 aproximadament arriba el primer corredor, es compleixen les previsions i el Carlos Gámez creua en primera posició l'arc d'arribada, a partir d'aqui cal estar alerta per llegir el dorsal de tots els arribats. 

Les coses estan sortint com s'esperava sense cap incidència destacable, tan sols uns problemes ja habituals els darrers anys de retirada de cintes de marcatge per part de individus poc recomanables que sembla no tinguin altre cosa que fer el dissabte matí. No ho entenc ! Quan ens informen d'aquesta incidència enviem persones a marcar, algun participant es perd abans de que aconseguim re-marcar. Al final haurem d'eliminar totalment el marcatge temporal i caldrà portar track en GPS, menys problemes, major seguretat, mnys feina i major sostenibilitat. L'equip escombra que va tancat s'encarrega de retirar cintes però no deixa de ser un material fungible i poc sostenible. Voto per les curses netes #noplastic #savetheplanet #petjadaverda

Foto: Ajuntament de Parets - Sílvia Ferran
Van passant les hores i es compleix el calendari, arribades, actuacions, lliurament de premis, DJ, arribades, segons passen les hores tots ens tranquil·litzem però també estem més cansats.

Segueixo amb la meva feina de speaker, animant als participants que van arribant. Es genial veure les seves cares de satisfacció i la dels que els esperen. Aquest es el millor regal que podem tenir, hi ha moments que m'emociono en veure-ho, "gallina de piel" Es per això que m'agrada córrer !

Es fa fosc, els participants baixen pel carrer major amb la llum indicant la seva arribada, abraçades, cares de satisfacció, massatges a càrrec dels fisioterapeutes, tabals de Diables animant, mola molt !

A les 21 hores tanquem meta, ja ha arribat pràcticament tothom i tan sols manca esperar l'equip escombra que van tancant i acompanyant als darrers participants. Amb l'Isaac mitjançant l'aplicació de seguiment i control hem quadrat els participants arribats amb els retirats i els que han anat registrant el seus pas pels avituallaments. La seguretat es bàsica i hem de comprovar que tothom està controlat. 

A les deu de la nit desmuntem línia de meta i donem la #pm2019 per finalitzada, ara toca recollir i anar a sopar plegat tot l'equip humà que ha fet possible aquesta activitat. La XVI Parets Montserrat ja es història.

Ha estat un plaer col·laborar, arribo a casa cansat, pensant en tot el que cal millorar per l'any vinent, em venen al cap coses que es podien haver fet i que no hem fet, penso en canvis i nous projectes, en el que queda per fer: classificacions, fotos, etc... quasi 24 hores non stop aquest cop des de l'altre costat, des de la organització. 

Salut, quilòmetres i llibertat !













dilluns, 11 de juny del 2018

Milla Vertical Àreu 2018

Un any més tornem a la Milla Vertical amb història del Pallars Sobirà. Aquesta cursa abans es coneixia com a Cuita el Sol però fa uns anys que ha canviat de nom i ara ha passat a anomenar-se Milla Vertical d'Àreu.

No és una cursa qualsevol, es tracta d'una prova purament de muntanya en un entorn espectacular com la Vall Farrera al Pallars Sobirà i unes vistes immillorables a la zona d'arribada al cim del Monteixo.




Relive 'Milla Vertical Àreu 2018'


dilluns, 24 de juliol del 2017

Litoral catala 2016 -2017

El 2 de juliol de 2016 "como el que no quiere la cosa" amb la Begoña vàrem començar a caminar pel litoral català. La primera etapa va ser des de Mataró a Sant Pol de Mar, la idea ens va agradar i a partir d'aquell moment i fins el juliol d'enguany ha estat el nostre projecte comú.
 
 
 

Platja de Gava
La costa de Tarragona ens ofereix bonics racons



dissabte, 15 de juliol del 2017

Litoral Català - 15/07/2020 Begur - Palamós

28 quilòmetres - 815 mD+

Una de les etapes més boniques del recorregut. Com a lloc curiós la Piscina Es Cau, piscina comunitària privada amb aspecte de natural a cavall entre el bé i el mal de la Llei de Costes.











dimarts, 27 de juny del 2017

Volta al Canigó juny 2017

Els darrers anys potser he passat els millors moments a la muntanya fent travesses, l'adrenalina del dorsal i el repte i competitivitat estan bé però gaudir i córrer per córrer sense un objectiu fitxa m'agraden. No diré que no m'agraden perquè no seria sincer ni amb mi ni amb els que llegiu aquestes línies. Però sortir a córrer o caminar o a caminar i córrer en grup aporten grans moments i d'això va el que vàrem fer el cap de setmana passat al Massís del Canigó.

Sortida organitzada pel Ferran, tercer any que per aquestes dates anem a fer ruta seguint el Tour du Canigou. Els dos darrers anys vàrem variar sentit de la marxa i punt de sortida i enguany l'objectiu estava en agafar una variant més alpina un cop baixat des del cim del Canigó i així ho hem fet.

Sortim en dos grups des de Parets i arribem a dormir al Refugi de Sant Guillem, s'arriba en cotxe tot i que la pista no es molt accesible per turismes. Uns 6 quilòmetres estrets, amb forats i pedres. Arribem a l'hora de sopar, pel camí hem tingut pluges i una bona tempesta a l'alçada de Vic però ara fa bona tarda i podem sopar fora. Portem el nostre menjar perqué hem arribat a una hora una mica massa tard per sopar al refugi. Es tracta d'una construcció nova, còmoda i neta. Val la pena dormir aquí i si escau fer algun àpat. A més es guardes son molt simpàtics i amables.

A dormir aviat i demà a les 7 esmorzar i sortir, la previsió no es gaire bona: tempestes de tarda. Som conscients de que ens mullarem però tampoc volem que siguin moltes hores. Comencem a caminar d'hora 7:34h exactament. Anem en el sentit contrari a les agulles del rellotge, es a dir direcció Vetera.
Sant Guillem - Vetera, el camí es molt agradable amb una primera pujada decidida que només començar en ajuda a entrar en calor, després un tram planejant, una petita baixada, una altra pujada i finalment una baixada llarga, còmoda i molt "disfrutona" per un bosc amb un terra ple de fulles, tou i amb uns arbres de troncs recargolats impossibles. Tot el tram està perfectament marcat amb pintura vermella i groga. Arribem a Vetera amb un tram de forta i dura pujada.

Vetera - Cortalets, sortim del refugi i ens dirigim a un prat que queda per sobre del refugi, com sempre haurem d'anar amb compte de no perdre les marques, que tot i ser molt clares i ben col·locades en alguns moments es poden perdre. A partir d'ara seguirem per un corriol fent un flanqueig de la vall pel mig del bosc. El temps comença a espatllar-se, una llàstima donat la poca visibilitat no ens permet gaudir de les bones vistes cap a la vall que queda a la nostra dreta. Passem per uns salts d'aigua que ens obliguen a creuar uns petits riuets i mullar-nos una mica els peus que ja portem remullats per la pluja. Plou, para, apreta, surt una mica el sol, torna a ploure. En aquest tram no seguim les marques típiques de la ruta sinó del GR (blanc/vermell). Comença a ploure, amb una certa intensitat però la temperatura es agradable i es pot soportar perfectament. Conscients de la previsió de la meteo tots anem preparats i no ens mullem gaire. Al cap d'unes hores arribem al refugi de Cortalets, hem trigat 8h34min. El ritme ha estat tranquil i les aturades mesurades. El Refugi de Cortalets a 2.150m d'alçada es una edificació bastant antiga -1899- renovat al 1979 que pertany al Club Alpin Français. Arribem d'hora o sigui que tenim temps per dutxar-nos i canviar-nos de roba i estar tota la tarda fins l'hora de sopar a les 19h30 tranquil·lament xarrant a la vora del foc, després de la dutxa i amb el cansament s'agraeix l'escalforeta.

Arriba l'hora de sopar, de primer una crema de verdures justeta però calenta i de segons mandonguilles de la Catalunya nord, formatge i muffing amb crema anglesa de postre. Sense dubte no el millor sopar dels refugis que he visitat però correcte tirant a just.
Pel que tinc entès els refugis del Club Alpín es queden amb l'import de la pernoctació sencer i els guardes guanyen tan sols la part dels àpats, potser això te alguna cosa a veure, un altre tema que tampoc ajuda es la seguretat que tenen sempre de tenir el refugi amb gent gràcies a ser la via d'accés al Canigó.

Sopem i al poc de poca estona anem a dormir, els dormitoris son també bastant antics però com que acaben d'obrir fa pocs dies estan nets i encara amb les mantes embolicades en plàstic. Dormo molt bé i recupero forces per l'endemà.

Hora d'aixecar-se, hem demanat esmorzar a les 7.00h per sortir el més d'hora possible, en la línia del sopar. Pa, mantega, melmelada, suc i cafè.

Cortalets - Canigou - Tretze Vents - Sant Guillem
Sortim al carrer amb bona temperatura i un cel net, esperem aguanti !
El dia ens regala amb unes bones vistes de la vall i la costa, la visibilitat et bona tot i que es comencen a intuir núvols. A pocs metres del refugi trobem el llac, parem a fer unes fotos, es un decorar immillorable. A partir d'aquí fins el cim del Canigó tindrem pocs metres de pla. Una pujada constant fins a dalt. Una petita aturada a la Portella per contemplar paisatge i fins a dalt, no volem perdre massa temps perquè la meteo diu que pluges a partir del migdia.

Cim del Canigó
Fem cim al Canigó i baixem per la xemeneia Durier, el primer moment quan comences la baixada en fred i sortint del replà del cim es el punt complicat. Tota la baixada té bones preses i anant amb compte es fa sense dificultat. Cal estar atents a la caiguda de pedres i sobretot preveure que les persones amb vertigen no poden baixar per aquí. Tota la xemeneia està senyalitzada amb marques de color groc que ens indiquen per on pujar i per on no. Finalitza la xemeneia i comencem a baixar per un corriol pedregós entre la tartera. Una bona baixada que posa a prova els nostres turmells.

Baixem a la vall per un altre cop tornar a remontar direcció Portella dels Tretze Vents, aquest cop la pujada es fa per la carena provant de trobar els millors passos, no està marcat però com que el punt final està clar no té pèrdua, es una pujada dreta i bastant exigent. Arribem al coll i es comença a tapar el dia. Un cop re-agrupats aprofitem per menjar una mica i recuperar forces. Anem cap a la nostra dreta i fem el cim, no es ben bé un cim clar, tan sols sembla com el punt més alt de la carena. Ara toca baixar, la boira no deixa veure de forma clara la vall i comencem a tirar de plànol i GPS per veure el millor recorregut per tornar al Refugi de Sant Guillem, no volem allargar molt la ruta per por a la mala previsió del temps que tenim.

Comencem a baixar, pel dret, no trobem cap camí evident i això complica i allarga molt el temps. El primer tram es una forta baixada pel mig de la gespa que una mica humida rellisca molt. Anem amb cura de no trobar-nos amb un tallat que impedeixi continuar i ens veiem obligats a desviar-nos a un costat i altre. Continuem amb poca visibilitat i ens guiem pel GPS, hem marcat com a destinació el refu Sant Guillem i provem d'anar sempre en la direcció correcta. Amb certes dificultats però en general ho aconseguim. Arribat un punt veiem el que sembla un replà amb senyals de que hi han vaques i prenem consciència de que estem baixant i acostant-nos a a zones més baixes. Es tracta d'un prat que creuem i ens dirigim cap un riu per seguir la seva llera cap a la part baixa de la vall.

Un cop al costat del riu veiem un camí marcat amb fites que seguirem fins a trobar una pista que ens porta fins el GR del Canigó. La baixada la hem fet molt a poc a poc i en el moment que trobem una pista corrible aprofitem per estirar les cames fins que arribem al Sant Guillem.

No hem gaudit tot el que es mereix la baixada perquè estàvem molt pendents de la meteo i el camí però es tracta d'un corriol que transcorre pel costat del riu amb unes bones vistes a la vall i racons molt xulos per banyar-se, si el temps ho permet que no es el cas.

Un cop al refugi ens canviem de roba i prenem alguna cosa abans de agafar el cotxe i tornar cap a casa

La variant feta ha estat molt bé, hem tingut algun moment de patir per por de equivocar-nos però en general es una molt bona opció al camí clàssic, la pujada i la zona dels Tretze Vents val la pena i la vall de baixada es molt bonica i verge. Sense dubte la tornaria a fer, fins i tot es una bona opció per fer des del Sant Guillem pujant directament cap el Canigó.

Tour du Canigou a la saca ! un bon cap de setmana, divertit compartit amb amics del CEP i del Club Atletisme Parets.

Salut i quilòmetres !