Els darrers anys potser he passat els millors moments a la muntanya fent travesses, l'adrenalina del dorsal i el repte i competitivitat estan bé però gaudir i córrer per córrer sense un objectiu fitxa m'agraden. No diré que no m'agraden perquè no seria sincer ni amb mi ni amb els que llegiu aquestes línies. Però sortir a córrer o caminar o a caminar i córrer en grup aporten grans moments i d'això va el que vàrem fer el cap de setmana passat al Massís del Canigó.
Sortida organitzada pel Ferran, tercer any que per aquestes dates anem a fer ruta seguint el Tour du Canigou. Els dos darrers anys vàrem variar sentit de la marxa i punt de sortida i enguany l'objectiu estava en agafar una variant més alpina un cop baixat des del cim del Canigó i així ho hem fet.
Sortim en dos grups des de Parets i arribem a dormir al Refugi de Sant Guillem, s'arriba en cotxe tot i que la pista no es molt accesible per turismes. Uns 6 quilòmetres estrets, amb forats i pedres. Arribem a l'hora de sopar, pel camí hem tingut pluges i una bona tempesta a l'alçada de Vic però ara fa bona tarda i podem sopar fora. Portem el nostre menjar perqué hem arribat a una hora una mica massa tard per sopar al refugi. Es tracta d'una construcció nova, còmoda i neta. Val la pena dormir aquí i si escau fer algun àpat. A més es guardes son molt simpàtics i amables.
A dormir aviat i demà a les 7 esmorzar i sortir, la previsió no es gaire bona: tempestes de tarda. Som conscients de que ens mullarem però tampoc volem que siguin moltes hores. Comencem a caminar d'hora 7:34h exactament. Anem en el sentit contrari a les agulles del rellotge, es a dir direcció Vetera.
Sant Guillem - Vetera, el camí es molt agradable amb una primera pujada decidida que només començar en ajuda a entrar en calor, després un tram planejant, una petita baixada, una altra pujada i finalment una baixada llarga, còmoda i molt "disfrutona" per un bosc amb un terra ple de fulles, tou i amb uns arbres de troncs recargolats impossibles. Tot el tram està perfectament marcat amb pintura vermella i groga. Arribem a Vetera amb un tram de forta i dura pujada.
Vetera - Cortalets, sortim del refugi i ens dirigim a un prat que queda per sobre del refugi, com sempre haurem d'anar amb compte de no perdre les marques, que tot i ser molt clares i ben col·locades en alguns moments es poden perdre. A partir d'ara seguirem per un corriol fent un flanqueig de la vall pel mig del bosc. El temps comença a espatllar-se, una llàstima donat la poca visibilitat no ens permet gaudir de les bones vistes cap a la vall que queda a la nostra dreta. Passem per uns salts d'aigua que ens obliguen a creuar uns petits riuets i mullar-nos una mica els peus que ja portem remullats per la pluja. Plou, para, apreta, surt una mica el sol, torna a ploure. En aquest tram no seguim les marques típiques de la ruta sinó del GR (blanc/vermell). Comença a ploure, amb una certa intensitat però la temperatura es agradable i es pot soportar perfectament. Conscients de la previsió de la meteo tots anem preparats i no ens mullem gaire. Al cap d'unes hores arribem al refugi de Cortalets, hem trigat 8h34min. El ritme ha estat tranquil i les aturades mesurades. El Refugi de Cortalets a 2.150m d'alçada es una edificació bastant antiga -1899- renovat al 1979 que pertany al Club Alpin Français. Arribem d'hora o sigui que tenim temps per dutxar-nos i canviar-nos de roba i estar tota la tarda fins l'hora de sopar a les 19h30 tranquil·lament xarrant a la vora del foc, després de la dutxa i amb el cansament s'agraeix l'escalforeta.
Arriba l'hora de sopar, de primer una crema de verdures justeta però calenta i de segons mandonguilles de la Catalunya nord, formatge i muffing amb crema anglesa de postre. Sense dubte no el millor sopar dels refugis que he visitat però correcte tirant a just.
Pel que tinc entès els refugis del Club Alpín es queden amb l'import de la pernoctació sencer i els guardes guanyen tan sols la part dels àpats, potser això te alguna cosa a veure, un altre tema que tampoc ajuda es la seguretat que tenen sempre de tenir el refugi amb gent gràcies a ser la via d'accés al Canigó.
Sopem i al poc de poca estona anem a dormir, els dormitoris son també bastant antics però com que acaben d'obrir fa pocs dies estan nets i encara amb les mantes embolicades en plàstic. Dormo molt bé i recupero forces per l'endemà.
Hora d'aixecar-se, hem demanat esmorzar a les 7.00h per sortir el més d'hora possible, en la línia del sopar. Pa, mantega, melmelada, suc i cafè.
Cortalets - Canigou - Tretze Vents - Sant Guillem
Sortim al carrer amb bona temperatura i un cel net, esperem aguanti !
El dia ens regala amb unes bones vistes de la vall i la costa, la visibilitat et bona tot i que es comencen a intuir núvols. A pocs metres del refugi trobem el llac, parem a fer unes fotos, es un decorar immillorable. A partir d'aquí fins el cim del Canigó tindrem pocs metres de pla. Una pujada constant fins a dalt. Una petita aturada a la Portella per contemplar paisatge i fins a dalt, no volem perdre massa temps perquè la meteo diu que pluges a partir del migdia.
Fem cim al Canigó i baixem per la xemeneia Durier, el primer moment quan comences la baixada en fred i sortint del replà del cim es el punt complicat. Tota la baixada té bones preses i anant amb compte es fa sense dificultat. Cal estar atents a la caiguda de pedres i sobretot preveure que les persones amb vertigen no poden baixar per aquí. Tota la xemeneia està senyalitzada amb marques de color groc que ens indiquen per on pujar i per on no. Finalitza la xemeneia i comencem a baixar per un corriol pedregós entre la tartera. Una bona baixada que posa a prova els nostres turmells.
Baixem a la vall per un altre cop tornar a remontar direcció Portella dels Tretze Vents, aquest cop la pujada es fa per la carena provant de trobar els millors passos, no està marcat però com que el punt final està clar no té pèrdua, es una pujada dreta i bastant exigent. Arribem al coll i es comença a tapar el dia. Un cop re-agrupats aprofitem per menjar una mica i recuperar forces. Anem cap a la nostra dreta i fem el cim, no es ben bé un cim clar, tan sols sembla com el punt més alt de la carena. Ara toca baixar, la boira no deixa veure de forma clara la vall i comencem a tirar de plànol i GPS per veure el millor recorregut per tornar al Refugi de Sant Guillem, no volem allargar molt la ruta per por a la mala previsió del temps que tenim.
Comencem a baixar, pel dret, no trobem cap camí evident i això complica i allarga molt el temps. El primer tram es una forta baixada pel mig de la gespa que una mica humida rellisca molt. Anem amb cura de no trobar-nos amb un tallat que impedeixi continuar i ens veiem obligats a desviar-nos a un costat i altre. Continuem amb poca visibilitat i ens guiem pel GPS, hem marcat com a destinació el refu Sant Guillem i provem d'anar sempre en la direcció correcta. Amb certes dificultats però en general ho aconseguim. Arribat un punt veiem el que sembla un replà amb senyals de que hi han vaques i prenem consciència de que estem baixant i acostant-nos a a zones més baixes. Es tracta d'un prat que creuem i ens dirigim cap un riu per seguir la seva llera cap a la part baixa de la vall.
Un cop al costat del riu veiem un camí marcat amb fites que seguirem fins a trobar una pista que ens porta fins el GR del Canigó. La baixada la hem fet molt a poc a poc i en el moment que trobem una pista corrible aprofitem per estirar les cames fins que arribem al Sant Guillem.
No hem gaudit tot el que es mereix la baixada perquè estàvem molt pendents de la meteo i el camí però es tracta d'un corriol que transcorre pel costat del riu amb unes bones vistes a la vall i racons molt xulos per banyar-se, si el temps ho permet que no es el cas.
Un cop al refugi ens canviem de roba i prenem alguna cosa abans de agafar el cotxe i tornar cap a casa
La variant feta ha estat molt bé, hem tingut algun moment de patir per por de equivocar-nos però en general es una molt bona opció al camí clàssic, la pujada i la zona dels Tretze Vents val la pena i la vall de baixada es molt bonica i verge. Sense dubte la tornaria a fer, fins i tot es una bona opció per fer des del Sant Guillem pujant directament cap el Canigó.
Tour du Canigou a la saca ! un bon cap de setmana, divertit compartit amb amics del CEP i del Club Atletisme Parets.
Salut i quilòmetres !
Hora d'aixecar-se, hem demanat esmorzar a les 7.00h per sortir el més d'hora possible, en la línia del sopar. Pa, mantega, melmelada, suc i cafè.
Cortalets - Canigou - Tretze Vents - Sant Guillem
Sortim al carrer amb bona temperatura i un cel net, esperem aguanti !
El dia ens regala amb unes bones vistes de la vall i la costa, la visibilitat et bona tot i que es comencen a intuir núvols. A pocs metres del refugi trobem el llac, parem a fer unes fotos, es un decorar immillorable. A partir d'aquí fins el cim del Canigó tindrem pocs metres de pla. Una pujada constant fins a dalt. Una petita aturada a la Portella per contemplar paisatge i fins a dalt, no volem perdre massa temps perquè la meteo diu que pluges a partir del migdia.
 |
| Cim del Canigó |
Baixem a la vall per un altre cop tornar a remontar direcció Portella dels Tretze Vents, aquest cop la pujada es fa per la carena provant de trobar els millors passos, no està marcat però com que el punt final està clar no té pèrdua, es una pujada dreta i bastant exigent. Arribem al coll i es comença a tapar el dia. Un cop re-agrupats aprofitem per menjar una mica i recuperar forces. Anem cap a la nostra dreta i fem el cim, no es ben bé un cim clar, tan sols sembla com el punt més alt de la carena. Ara toca baixar, la boira no deixa veure de forma clara la vall i comencem a tirar de plànol i GPS per veure el millor recorregut per tornar al Refugi de Sant Guillem, no volem allargar molt la ruta per por a la mala previsió del temps que tenim.
Comencem a baixar, pel dret, no trobem cap camí evident i això complica i allarga molt el temps. El primer tram es una forta baixada pel mig de la gespa que una mica humida rellisca molt. Anem amb cura de no trobar-nos amb un tallat que impedeixi continuar i ens veiem obligats a desviar-nos a un costat i altre. Continuem amb poca visibilitat i ens guiem pel GPS, hem marcat com a destinació el refu Sant Guillem i provem d'anar sempre en la direcció correcta. Amb certes dificultats però en general ho aconseguim. Arribat un punt veiem el que sembla un replà amb senyals de que hi han vaques i prenem consciència de que estem baixant i acostant-nos a a zones més baixes. Es tracta d'un prat que creuem i ens dirigim cap un riu per seguir la seva llera cap a la part baixa de la vall.
Un cop al costat del riu veiem un camí marcat amb fites que seguirem fins a trobar una pista que ens porta fins el GR del Canigó. La baixada la hem fet molt a poc a poc i en el moment que trobem una pista corrible aprofitem per estirar les cames fins que arribem al Sant Guillem.
No hem gaudit tot el que es mereix la baixada perquè estàvem molt pendents de la meteo i el camí però es tracta d'un corriol que transcorre pel costat del riu amb unes bones vistes a la vall i racons molt xulos per banyar-se, si el temps ho permet que no es el cas.
Un cop al refugi ens canviem de roba i prenem alguna cosa abans de agafar el cotxe i tornar cap a casa
La variant feta ha estat molt bé, hem tingut algun moment de patir per por de equivocar-nos però en general es una molt bona opció al camí clàssic, la pujada i la zona dels Tretze Vents val la pena i la vall de baixada es molt bonica i verge. Sense dubte la tornaria a fer, fins i tot es una bona opció per fer des del Sant Guillem pujant directament cap el Canigó.
Tour du Canigou a la saca ! un bon cap de setmana, divertit compartit amb amics del CEP i del Club Atletisme Parets.
Salut i quilòmetres !
