Després d'una petita aturada d'un mes tornem al nostre recorregut per la costa catalana.
La ruta a seguir en aquesta ocasió ha estat fruit d'una planificació sobre plànol, no hem trobat cap ruta pujada a les diferents aplicacions que uneixi aquests punts pel litoral, molts tracks gravats fan el trajecte pero sempre seguint el GR92 que en aquest territori es interior.
L'opció triada per nosaltres es agafar plànol de l'aplicació Movescont de Suunto i crear un track dibuixat sobre mapa i pujar-lo al GPS. El problema d'aquesta pràctica es que "el paper ho aguanta tot" i que quan comencem a caminar ens podem trobar que allò que semblava un camí finalment no ho es o està tallat però.... volem costa i es "lo que hay"
Deixem el cotxe a Begur i prenem bus de Sarfa fins a Torroella de Montgrí, no arriba a l'Estartit a la costa o sigui que baixem seguint el Ter fins a la seva Gola on podem gaudir d'unes bones vistes de la costa i les Medes a la nostra esquerra.
Abans de prendre el Camí de Ronda fins arribar a La Platja de Sa Riera fem segona parada, es l'hora del vermut i cal agafar forces. Continuem per roques i camí estret al costat del mar, cales petites com la de Illa Roja (nudista) i constants baixades a roques des de les que es pot entrar a l'aigua, no son cales, tan sols llocs on podem baixar al mar i banyar-nos. Al cap d'una estona arribem a Sa Riera, una cala més gran i amb bastant gent, es una de les cales principals de Begur i es nota. En aquest punt tenim opció d'anar fins a Begur en 50 minuts aproximadament però nosaltres decidim continuar fins a Aiguafreda o Sa Tuna, es d'hora i tenim ganes de gaudir d'aquesta ruta una estona més.
El dia es càlid i amb un vent constant no molt fort però que es fa sentir, durant tot el camí hem pres aigua i beguda isotònica, a les pujades la temperatura es alta.
En constant pujades i baixades algunes una mica tècniques passem per Punta de Torci, Punta de la Creu i Cap sa Sal, cala Aiguafreda i Sa Tuna, es la part mes agrest de la ruta però la recompensa dels paisatges, vistes i cales es gran. En aquest part del camí trobem marques de sender local blanques i verdes i uns punts i marques de color blau que semblen senyalització d'una cursa o marxa. Nosaltres seguim línia de costa i coincideix molt, pràcticament totalment amb el track dibuixat que portem gravat al GPS. Cap problema de navegació.
Arribem a Sa Tuna, molta gent, aprofito per entrar una estona a l'aigua a nedar fins uns vaixells, l'aigua està perfecta i em serveix per refrescar-me, mentrestant Begoña m'espera a la sorra. Una mica de descans i continuem ruta fins a Begur, ara seguim el GR92 durant una hora pujant de forma constant per un camí molt ben marcat i sense pèrdua.
Acabem de sopar i fem una volta per baixar el menjar, un gelat i cap a casa.
Un gran dia, una gran ruta amb la millor companyia.
