El passat 11 de juliol va tenir lloc la VI Edició de la
Marxa – Marató de la Vall del Cardos. Enguany amb novetats tan pel que fa
referència al seu traçat com a les activitats que envolten aquesta activitat
lúdica, cultural i esportiva.
Com a primera novetat al 2015
la sortida s’ha fet des de Tavascan en comptes de Ribera com a les cinc
anteriors edicions. A les 7 del mati de dissabte en grups de quatre persones anàvem
sortint els participants, primers els corredors de la marató i posteriorment
els marxadors de la caminada de 23 quilòmetres. El sentit de la marxa va esser
el mateix de sempre: Tavascan direcció Aineto, Lleret, Lladorre, Lladros,
Benante, Ainet de Cardos, Bonestarre, Estaon, Anas, Surri i Ribera de
Cardos. Aquest punt era el final de la
marxa de 23 kms i els corredors de la Marató continuàvem cap a Cassibros, Arròs
de Cardos, Esterri de Cardos, Ginestarre, Boldis Jussà i Boldís Sobirà per
finalitzar a Tavascan. Aquest canvi de punt de sortida, tot i que distància i
desnivell han estat els mateixos, ha marcat un punt diferenciador. La primera
part fins a Ribera de Cardos ha estat mes ràpida que la segona on el terreny i
les baixades i pujades tècniques van posar a prova les cames i reflexes, com a
dificultat afegida les altes temperatures van fer que els avituallaments
perfectament gestionats pels voluntaris fossin de vital importància.
En aquest punt dels
avituallaments destacar el d’Estaon que ambientat en estil hippie va ser molt
ben valorat tan pels participants com per l’organització. Fruits secs, pa amb
crema de xocolata, gominoles, beguda isotònica, te fred, fruita i llimonada ens
van refer perfectament als participants que també ens podien refrescar a la
dutxa i nebulitzadors d’aigua que s’havien muntat. Tot un luxe quan arribàvem
cansats de la llarga pujada des de Ainet de Cardos i l’últim esforç des de El
pont de la Molina. La imatge d’arribar a un control-avituallament i de cop i
volta trobar-te envoltat de gent rient, amb musica, símbols de la pau, diademes
de flors i vestits amb roba look hippie era realment divertit. A més havien
muntat diferents elements decoratius com si es tractes de la millor comuna
hippie del Pallars. Que grans !
Des d’Estaon ens tocava baixar
cap a Ribera en una ràpida baixada, a baix l’arc de meta marcava el final de la
marxa de 23 quilòmetres i un grup d’acordionistes amenitzava el pas,
avituallament, mànega per baixar temperatura i cap l’altra banda de la vall.
El primer tram va paral·lel al
riu per després començar una llarga pujada fins a Boldís Sobirà on per terreny
tècnic i seguin el traçat del GR11 s’arriba a Tavascan després d’una
vertiginosa baixada.
El primer participant masculí,
en Jordi Marco va completar el recorregut en un temps de 4 hores, 12 minuts i
22 segons. En la categoria femenina, la victòria ha ver per la Victoria
Hinojosa amb un temps de 6 hores, 13 minuts i 50 segons. Jo vaig acabar sisè
amb un temps de 5 hores, 54 minuts i 9 segons. Satisfet pel temps realitzat i
content d’haver pogut gaudir de la vall i encantat amb els ànims que tots els
d’Estaon em van donar a l’arribada a l’avituallament.
Si abans dèiem que la primera
novetat va ser a nivell recorregut, en aquesta edició s’ha fet també una
caminada interpretada infantil cap a Noarre, activitats lúdiques pels mes petits
i concerts de música tradicional. Sopar pels participants i acompanyants,
sorteig de regals facilitats pels col·laboradors, accés gratuït a la piscina de
Tavascan, tot un conjunt d’actes que fan que aquesta sigui una activitat amb
possibilitats per tots i que serveixi per poder gaudir d’un cap de setmana a la
zona.
Si a tot això afegim l’entorn,
les ermites, la llegenda de la guineu que envolta aquesta prova, la gent, els
ponts, rius, corriols, torrents i racons excepcionals estem davant d’una cursa
que sols pot fer-se a una vall com aquesta.
Salut i quilòmetres !
Frans Medina
