Nou repte. Començo a nedar !

Avui començo un nou repte que espero poder complir: Nedar !

Els que hem coneixem saben que soc com un totxo, nedo sense cap tècnica ni estil i aconsegueixo no ofegar-me a base de picar de peus amb totes les meves ganes per tal de mantenir-me a la superficie no sense abans beure aigua i ennuegar-me a mitges.

Quan anava el gimnàs a Barcelona tenia piscina i de tant en tant aprofitava per nedar una mica però no havia aconseguit ni fer distàncies ni gaudir lo més mínim, tan sols era una manera de fer altra activitat diferent a córrer com alternativa per tal d'evitar lesions o cansament excessiu. Però ara m'ho prenc d'una altra forma, vull nedar i vull fer-lo raonablement bé, es a dir amb un mínim de tècnica i estil que em permetin aprofitar el moment, gaudir i avançar a l'aigua d'una forma eficient sense desgastar-me en dues piscines.

28 de setembre de 2016, a les 6.15h sona el despertador, m'aixeco, prenc un suc de llimona i un cafè i amb roba còmoda cap a la piscina. A les 7 comença la classe, la meva monitora es diu Anabel, pobre quina feinada li espera, mala peça al teler però compta amb tot el meu esforç i constància !

L'explico les meves expectatives i comencem a treballar. "La primera en la frente" em diu que d'esquenes faci la primera piscina, resultat: a mitja piscina em començo a enfonsar i vaig picant amb el filo constantment, quin desastre ! Em corregeix, he de picar de peus posant-los en forma de ballarina i els braços han de passar pel costat de les meves orelles.  

La segona piscina toca croll, soc conscient de que ho faré millor però no gaire i així es. El braç dret pràcticament no surt de l'aigua, cal corregir.

Passem a fer braços tipo braça però sense peus, el diagnòstic es que he de arribar fins al cos i fer impuls per tal de poder treure el cap de l'aigua, em canso mol, avanço a base de força bruta.

Anem fent exercicis amb el pull per tal d'anar comprovant la meva tècnica/vicis i poc a poc millorar i fins i tot jo mateix me'n adono. Tinc problema de coordinar moviments i respiració i a la que em despisto una mica deixo de fer la braçada de forma correcta.

He d'anar parant cada piscina que faig, sembla mentida com em puc arribar a cansar tant, pateixo de cardio i fins i tot en algun moment estic a punt de tenir una rampa.

Miro el rellotge i porto 25 minutos, encara falten 20 per acabar la classe i es com si portes dies a l'aigua. Aquesta darrera part de la classe noto que vaig mes lent però alhora mes tranquil, respiració mes acompasada i moviments amb millor tècnica.

Això s'acaba, porto 43 minuts i la darrera piscina es per relaxar-me fent esquena i braços enrere alhora, quina tranquil·litat !

M'acomiado de la meva monitora i vaig a la dutxa, a casa a canviar-me de roba i a treballar. Ha estat una bona experiència que espero poder repetir dos cops per setmana els propers mesos.

Soc terra, ara a l'agua !!!

GR11 Estaon - Tavascan 15 d'agost de 2016

Etapa del GR11 entre els petits pobles d'Estaon i Tavascan. Sortim d'Estaon davant de l'ermita de Santa Eulàlia davant Casa Roset. El camí comença penjat oferint-nos unes bones vistes de tota la Vall d'Estaon fins Ribera de Cardos, en primer pla Bonestarre i Anas, al fons Ribera de Cardos i enmig Surri.

Santa Eulàlia d'Estaon

Estaon està situat a 1.257m d'alçada i a la seva part alta trobem l'antiga església de Santa Eulàlia que apareix esmentada per primer cop l'any 1146. Les pintures murals que la decoraven van ser traslladades al Museu Nacional de Catalunya i al museu Diocesà de la Seu d'Urgell on s'exposen actualment. no obstant part de les pintures es troben en mans privades. Actualment es troba en runes però la zona està conservada i amb un taulell informatiu instal·lat per l'Associació de Veïns d'Estaon amb dades interessants d'aquesta antiga església que podreu visitar al vostre pas pel poble. Si feu nit al poble podeu acostar-vos i a les fosques a la part del darrere podreu gaudir del cel aprofitant que es un punt sense llum.

Sortirem en pujada pel GR en direcció a les Bordes de Nibros, baixarem d'aquest primer tram penjat a buscar el riu que creuarem per un pont de fusta. A partir d'aquí seguirem la pista que amb les marques blanques i vermelles ens portarà a les bordes. Veurem algunes en bon estat de conservació d'altres en runes o mig enfonsades però que en conjunt formen un nucli interessant de visitar. Durant la nostra pujada trobarem alguns bons racons que si volem i el temps ens ho permet ens permetran fer-nos un bon bany d'aigua freda i neta. El camí fins aquí sempre va al costat del riu oferint-nos sol i ombra mentre trepitgem les pedres del corriol en ocasions arrodonides pel pas dels anys. 

Amb les bordes a la nostra esquena continuem GR direcció Coll de Jou que amb els seus 1.830 metres serà el punt mes alt d'aquesta etapa. La pujada al Coll de Jou es constant i en determinats moments amb força pendent però es fa relativament amable, més si tenim en compte que es tracta del major desnivell i esforç de la jornada. Un cop a coll gaudirem de bones vistes, si mirem direcció Estaon el pic de lo Calbo (2.290m) i Lo Cuco (2.021m) i cap a Tavascan el Pic del Caubo (2.569m) , Cornudella (2.444m) i la Pica d'Estats (3.143m).

Aquest coll serà un bon moment per fer un break al nostre camí i refer-nos de la pujada abans de començar la còmoda baixada fins Lleret. La primera part una mica mes pendent i estreta per després enllaçar amb una pista que fent ziga-zaga arriba a Lleret.

Un cop a Lleret davant nostre podrem veure la major part dels pobles de la Vall del Cardos: Arros, Esterri de Cardos, Cassibros, Ainet de Cardos, Ginestarre, Boldís Jussà, Boldís Sobirà i Lladorre i segons ens acostem a Tavascan Aineto.

Deixem enrere Lleret i prenem un camí que pel costat de la muntanya ens durà a Aineto. La primera part travessarem un parell de torrents per després seguir un camí penjat empedrat i estret en alguns moments. En cap moment tindrem problema per seguir les marques i risc d'equivocar-nos. No tenim cap altre opció de camí o corriol i aviat al fons de la vall començarem a veure Aineto i Tavascan el nostre objectiu d'avui.

Tenim algun tram de puja_baixa però majorment es baixada o pla. Avancem i tenim a tocar Aineto, un poble petit al que arribem després d'una bona baixada. A l'entrada trobem un com d'aigua per refrescar-nos i omplir reservar si escau. Es aigua no tractada com la de la major part de les fonts de la vall, jo en he pres en moltes ocasions i mai he tingut cap problema,  A Aineto com a tots els pobles d ela vall trobarem una petita església romànica. A la sortida del poble val la pena aturar-se un moment al seu mirador per contemplar des d'allà estant el pantà, Tavascan i les muntanyes de Certascan darrera seu.

Continuem cap a Tavascan, a nosaltres ara ens ha començat a ploure i hem decidit aixoplugar-nos sota un balcó. Sembla que pararà de seguida tot i que al fons de la vall està fosc i s'han sentit trons. Des del moment de sortir unes enormes "coliflors" ens han acompanyat recordant-nos el risc de pluja alhora que decorant el cel omplint-lo de contrastos en color blanc. Al cap d'uns minuts afluixa la pluja i s'alterna amb estones de sol, quatre gotes que ens acompanyen durant la primera part de la baixada a Tavascan. Para de ploure i arribem a Tavascan pel mig del poble, creuem el pont romànic i ja hi som a la carretera. Hem acabat la nostra caminada d'avui. Ha  estat 13,1 quilòmetres i 667 metres de desnivell positiu. Una sortida familiar d'estiu: Begoña, Vera, Lucas i jo.

Es gira molt vent i sembla que plourà de valent així que ens afanyem a seure a la terrassa d'un dels establiments que trobem a ambdós costats del carrer per gaudir de la nostra recompensa: cafè, refrescs i gelats.

Satisfets de l'excursió prenem el nostre refrigeri i ens dirigim cap el cotxe per tornar al punt de sortida. L'Aleix i el Ricard ens han portat el cotxe fins a Tavascan per poder tornar a Estaon.

Si fem aquesta excursió a l'estiu cal tenir en compte que des d'Estaon fins Aineto no trobarem fonts, per la resta dir que es una ruta molt asequible per qualsevol persona una mica acostumada a caminar, en algun tram una mica penjat pot fer una mica de respecte a persones amb vertigen.

Salut i quilòmetres !!!