El 2 de juliol de 2016 "como el que no quiere la cosa" amb la Begoña vàrem començar a caminar pel litoral català. La primera etapa va ser des de Mataró a Sant Pol de Mar, la idea ens va agradar i a partir d'aquell moment i fins el juliol d'enguany ha estat el nostre projecte comú.
Una de les etapes més boniques del recorregut. Com a lloc curiós la Piscina Es Cau, piscina comunitària privada amb aspecte de natural a cavall entre el bé i el mal de la Llei de Costes.
Els darrers anys potser he passat els millors moments a la muntanya fent travesses, l'adrenalina del dorsal i el repte i competitivitat estan bé però gaudir i córrer per córrer sense un objectiu fitxa m'agraden. No diré que no m'agraden perquè no seria sincer ni amb mi ni amb els que llegiu aquestes línies. Però sortir a córrer o caminar o a caminar i córrer en grup aporten grans moments i d'això va el que vàrem fer el cap de setmana passat al Massís del Canigó.
Sortida organitzada pel Ferran, tercer any que per aquestes dates anem a fer ruta seguint el Tour du Canigou. Els dos darrers anys vàrem variar sentit de la marxa i punt de sortida i enguany l'objectiu estava en agafar una variant més alpina un cop baixat des del cim del Canigó i així ho hem fet.
Sortim en dos grups des de Parets i arribem a dormir al Refugi de Sant Guillem, s'arriba en cotxe tot i que la pista no es molt accesible per turismes. Uns 6 quilòmetres estrets, amb forats i pedres. Arribem a l'hora de sopar, pel camí hem tingut pluges i una bona tempesta a l'alçada de Vic però ara fa bona tarda i podem sopar fora. Portem el nostre menjar perqué hem arribat a una hora una mica massa tard per sopar al refugi. Es tracta d'una construcció nova, còmoda i neta. Val la pena dormir aquí i si escau fer algun àpat. A més es guardes son molt simpàtics i amables.
A dormir aviat i demà a les 7 esmorzar i sortir, la previsió no es gaire bona: tempestes de tarda. Som conscients de que ens mullarem però tampoc volem que siguin moltes hores. Comencem a caminar d'hora 7:34h exactament. Anem en el sentit contrari a les agulles del rellotge, es a dir direcció Vetera.
Sant Guillem - Vetera, el camí es molt agradable amb una primera pujada decidida que només començar en ajuda a entrar en calor, després un tram planejant, una petita baixada, una altra pujada i finalment una baixada llarga, còmoda i molt "disfrutona" per un bosc amb un terra ple de fulles, tou i amb uns arbres de troncs recargolats impossibles. Tot el tram està perfectament marcat amb pintura vermella i groga. Arribem a Vetera amb un tram de forta i dura pujada.
Vetera - Cortalets, sortim del refugi i ens dirigim a un prat que queda per sobre del refugi, com sempre haurem d'anar amb compte de no perdre les marques, que tot i ser molt clares i ben col·locades en alguns moments es poden perdre. A partir d'ara seguirem per un corriol fent un flanqueig de la vall pel mig del bosc. El temps comença a espatllar-se, una llàstima donat la poca visibilitat no ens permet gaudir de les bones vistes cap a la vall que queda a la nostra dreta. Passem per uns salts d'aigua que ens obliguen a creuar uns petits riuets i mullar-nos una mica els peus que ja portem remullats per la pluja. Plou, para, apreta, surt una mica el sol, torna a ploure. En aquest tram no seguim les marques típiques de la ruta sinó del GR (blanc/vermell). Comença a ploure, amb una certa intensitat però la temperatura es agradable i es pot soportar perfectament. Conscients de la previsió de la meteo tots anem preparats i no ens mullem gaire. Al cap d'unes hores arribem al refugi de Cortalets, hem trigat 8h34min. El ritme ha estat tranquil i les aturades mesurades. El Refugi de Cortalets a 2.150m d'alçada es una edificació bastant antiga -1899- renovat al 1979 que pertany al Club Alpin Français. Arribem d'hora o sigui que tenim temps per dutxar-nos i canviar-nos de roba i estar tota la tarda fins l'hora de sopar a les 19h30 tranquil·lament xarrant a la vora del foc, després de la dutxa i amb el cansament s'agraeix l'escalforeta.
Arriba l'hora de sopar, de primer una crema de verdures justeta però calenta i de segons mandonguilles de la Catalunya nord, formatge i muffing amb crema anglesa de postre. Sense dubte no el millor sopar dels refugis que he visitat però correcte tirant a just.
Pel que tinc entès els refugis del Club Alpín es queden amb l'import de la pernoctació sencer i els guardes guanyen tan sols la part dels àpats, potser això te alguna cosa a veure, un altre tema que tampoc ajuda es la seguretat que tenen sempre de tenir el refugi amb gent gràcies a ser la via d'accés al Canigó.
Sopem i al poc de poca estona anem a dormir, els dormitoris son també bastant antics però com que acaben d'obrir fa pocs dies estan nets i encara amb les mantes embolicades en plàstic. Dormo molt bé i recupero forces per l'endemà.
Hora d'aixecar-se, hem demanat esmorzar a les 7.00h per sortir el més d'hora possible, en la línia del sopar. Pa, mantega, melmelada, suc i cafè.
Cortalets - Canigou - Tretze Vents - Sant Guillem
Sortim al carrer amb bona temperatura i un cel net, esperem aguanti !
El dia ens regala amb unes bones vistes de la vall i la costa, la visibilitat et bona tot i que es comencen a intuir núvols. A pocs metres del refugi trobem el llac, parem a fer unes fotos, es un decorar immillorable. A partir d'aquí fins el cim del Canigó tindrem pocs metres de pla. Una pujada constant fins a dalt. Una petita aturada a la Portella per contemplar paisatge i fins a dalt, no volem perdre massa temps perquè la meteo diu que pluges a partir del migdia.
Cim del Canigó
Fem cim al Canigó i baixem per la xemeneia Durier, el primer moment quan comences la baixada en fred i sortint del replà del cim es el punt complicat. Tota la baixada té bones preses i anant amb compte es fa sense dificultat. Cal estar atents a la caiguda de pedres i sobretot preveure que les persones amb vertigen no poden baixar per aquí. Tota la xemeneia està senyalitzada amb marques de color groc que ens indiquen per on pujar i per on no. Finalitza la xemeneia i comencem a baixar per un corriol pedregós entre la tartera. Una bona baixada que posa a prova els nostres turmells.
Baixem a la vall per un altre cop tornar a remontar direcció Portella dels Tretze Vents, aquest cop la pujada es fa per la carena provant de trobar els millors passos, no està marcat però com que el punt final està clar no té pèrdua, es una pujada dreta i bastant exigent. Arribem al coll i es comença a tapar el dia. Un cop re-agrupats aprofitem per menjar una mica i recuperar forces. Anem cap a la nostra dreta i fem el cim, no es ben bé un cim clar, tan sols sembla com el punt més alt de la carena. Ara toca baixar, la boira no deixa veure de forma clara la vall i comencem a tirar de plànol i GPS per veure el millor recorregut per tornar al Refugi de Sant Guillem, no volem allargar molt la ruta per por a la mala previsió del temps que tenim.
Comencem a baixar, pel dret, no trobem cap camí evident i això complica i allarga molt el temps. El primer tram es una forta baixada pel mig de la gespa que una mica humida rellisca molt. Anem amb cura de no trobar-nos amb un tallat que impedeixi continuar i ens veiem obligats a desviar-nos a un costat i altre. Continuem amb poca visibilitat i ens guiem pel GPS, hem marcat com a destinació el refu Sant Guillem i provem d'anar sempre en la direcció correcta. Amb certes dificultats però en general ho aconseguim. Arribat un punt veiem el que sembla un replà amb senyals de que hi han vaques i prenem consciència de que estem baixant i acostant-nos a a zones més baixes. Es tracta d'un prat que creuem i ens dirigim cap un riu per seguir la seva llera cap a la part baixa de la vall.
Un cop al costat del riu veiem un camí marcat amb fites que seguirem fins a trobar una pista que ens porta fins el GR del Canigó. La baixada la hem fet molt a poc a poc i en el moment que trobem una pista corrible aprofitem per estirar les cames fins que arribem al Sant Guillem.
No hem gaudit tot el que es mereix la baixada perquè estàvem molt pendents de la meteo i el camí però es tracta d'un corriol que transcorre pel costat del riu amb unes bones vistes a la vall i racons molt xulos per banyar-se, si el temps ho permet que no es el cas.
Un cop al refugi ens canviem de roba i prenem alguna cosa abans de agafar el cotxe i tornar cap a casa
La variant feta ha estat molt bé, hem tingut algun moment de patir per por de equivocar-nos però en general es una molt bona opció al camí clàssic, la pujada i la zona dels Tretze Vents val la pena i la vall de baixada es molt bonica i verge. Sense dubte la tornaria a fer, fins i tot es una bona opció per fer des del Sant Guillem pujant directament cap el Canigó.
Tour du Canigou a la saca ! un bon cap de setmana, divertit compartit amb amics del CEP i del Club Atletisme Parets.
Després d'una petita aturada d'un mes tornem al nostre recorregut per la costa catalana.
La ruta a seguir en aquesta ocasió ha estat fruit d'una planificació sobre plànol, no hem trobat cap ruta pujada a les diferents aplicacions que uneixi aquests punts pel litoral, molts tracks gravats fan el trajecte pero sempre seguint el GR92 que en aquest territori es interior.
L'opció triada per nosaltres es agafar plànol de l'aplicació Movescont de Suunto i crear un track dibuixat sobre mapa i pujar-lo al GPS. El problema d'aquesta pràctica es que "el paper ho aguanta tot" i que quan comencem a caminar ens podem trobar que allò que semblava un camí finalment no ho es o està tallat però.... volem costa i es "lo que hay"
Deixem el cotxe a Begur i prenem bus de Sarfa fins a Torroella de Montgrí, no arriba a l'Estartit a la costa o sigui que baixem seguint el Ter fins a la seva Gola on podem gaudir d'unes bones vistes de la costa i les Medes a la nostra esquerra.
En aquest punt fem una parada per menjar una poma i continuem una bona estona per la sorra, molt a prop de l'aigua arribem a la platja de les Basses d'en Coll, es la zona dels Aiguamolls del Baix Ter, una zona molt xula. Cal mullar-se els peus per creuar el rec del Molí. No es molta aigua, ens arriba pel genoll i continuem per la platja de Pals-Grau fins a la Punta Espinuda.
Abans de prendre el Camí de Ronda fins arribar a La Platja de Sa Riera fem segona parada, es l'hora del vermut i cal agafar forces. Continuem per roques i camí estret al costat del mar, cales petites com la de Illa Roja (nudista) i constants baixades a roques des de les que es pot entrar a l'aigua, no son cales, tan sols llocs on podem baixar al mar i banyar-nos. Al cap d'una estona arribem a Sa Riera, una cala més gran i amb bastant gent, es una de les cales principals de Begur i es nota. En aquest punt tenim opció d'anar fins a Begur en 50 minuts aproximadament però nosaltres decidim continuar fins a Aiguafreda o Sa Tuna, es d'hora i tenim ganes de gaudir d'aquesta ruta una estona més.
El dia es càlid i amb un vent constant no molt fort però que es fa sentir, durant tot el camí hem pres aigua i beguda isotònica, a les pujades la temperatura es alta.
En constant pujades i baixades algunes una mica tècniques passem per Punta de Torci, Punta de la Creu i Cap sa Sal, cala Aiguafreda i Sa Tuna, es la part mes agrest de la ruta però la recompensa dels paisatges, vistes i cales es gran. En aquest part del camí trobem marques de sender local blanques i verdes i uns punts i marques de color blau que semblen senyalització d'una cursa o marxa. Nosaltres seguim línia de costa i coincideix molt, pràcticament totalment amb el track dibuixat que portem gravat al GPS. Cap problema de navegació.
Arribem a Sa Tuna, molta gent, aprofito per entrar una estona a l'aigua a nedar fins uns vaixells, l'aigua està perfecta i em serveix per refrescar-me, mentrestant Begoña m'espera a la sorra. Una mica de descans i continuem ruta fins a Begur, ara seguim el GR92 durant una hora pujant de forma constant per un camí molt ben marcat i sense pèrdua.
Arribem a Begur per la part baixa del castell, creuem el poble, son prop de les 7 de la tarda i totes les terrasses i zona de botigues està a petar de gent. Anem cap el cotxe a canviar-nos i a sopar. Hem vist alguns llocs interessants i finalment decidim anar a fer una escalibada i un trinxat de primer i entrecot i magret de segon a un lloc que es diu Can Torrades al centre, un lloc recomanable per la seva terrassa i menjadors interiors, comida senzilla, tracte molt amable a una bona relació qualitat preu. Un lloc sense grans pretensions però molt correcte.
Acabem de sopar i fem una volta per baixar el menjar, un gelat i cap a casa.
Un gran dia, una gran ruta amb la millor companyia.
Poder fer una cursa i alhora compartir el cap de setmana amb la teva familia es el summum de "disfrute" i en aquesta ocasió ha estat possible.
Sortim dissabte matí de Parets i aprofitem el matí del dissabte per fer una volta per Puigcerdà, visitem unes quantes botigues i voltem pels carrers de la capital de la Cerdanya. Dinem, jo un bon plat de pasta, i cap a l'hotel a canviar-me de roba i preparar l'equip. Tenim hotel a Prullans.
Mapa recorregut Dark Polar Race 2017
La Dark Polar Race es una cursa semi-nocturna que transcorre per les pistes de la Molina.
La recollida de dorsals es a la zona de la pista llarga on l'organització ha instal·lat uns iglús.
A banda de la prova principal es fan unes curses per nens amb ambientació, això, el bon temps i els esquiadors que aprofiten el dia de bones temperatures fa que la zona estigui animada.
Un cop recollim el dorsal anem a fer un cafè a un dels bars de pistes per fer temps abans d'anar al cotxe a recollir la restar del material i preparar-me per la sortida de la cursa.
El breafing es a les 17:45h i la sortida a les 18:00h, encara es de dia, la temperatura ha baixat però es molt agradable, la neu està tova i difícilment amb aquest fred trobem molt de glaç o neu dura. El gran dubte del material ha estat si portar o no mini-grampons, ha estat un dilema compartit per molts ja que quan estava al cotxe uns quants m'ho han preguntat. Jo dubto i agafo opció de punteres amb tacs de ferro i mino-grampons de cadena, al moment de sortir decidiré. Veig que la neu rellisca, està molt humida i des de l'organització em diuen que a les zones altes podem trobar alguna clapa de glaç així que finalment hem poso els mini-grampons. la major part dels participants en porten.
Foto: Sergi Colomé
Es fan les curses infantils i a les sis en punt sortim, comencem amb una suau pujada i tothom arrenca molt ràpid, tot i que la distància de 10,5 quilòmetres es ajustada no vull forçar i m'ho prenc amb calma i vaig dels últims. La cosa comença a canviar amb les primeres rampes, la gent es comença a quedar enrere i poc a poc vaig avançant participants, em trobo còmode i xino-xano pujo al temps que la pendent s'accentua i alguns participants ja es comencem a "queixar" del desnivell. Jo pim pam i cap a munt.
Els primers minuts fins agafar el ritme cardíac ha costat una mica però ara el cor ja està regulat i es tracta de anar fent. Els grampons han estat una bona elecció ja que la pujada es fa més decidida i la neu rellisca. Encara es de dia però el sol s'està amagant, tenim una vista espectacular de la Cerdanya als nostres peus, m'ho estic passant teta !!!
Anem junts un grup de corredors i tenim ànims i forces per intercanviar comentaris i riures, l'ambient es relaxat, no tenim la pressió de pensar que ens espera una distància i desnivell complicats i la motivació de tothom es gaudir d'aquesta experiència. Arribem al punt més alt amb les darreres llums del dia, ombres i colors fan que els paisatges siguin especialment xulos, el sol s'amaga i aviat farà falta el frontal. Estem a mitja cursa.
Foto: Nació Digital
Encarem una baixada, pràcticament tenim el desnivell fet, una petita pujada, un flanqueig per una zona que rellisca una mica i després tot recte cap a la línia de meta ara ja amb el frontal encès, de fet no ha calgut fins aquest moment. El reflex de neu blanca ha fet que la lluminositat sigui alta i tan sols he decidit encendre el frontal a la baixada ja que vaig una mica més ràpid i no vull tenir cap ensurt.
Es comença a sentir la música de l'arribada, un gir i ja es veu, saludo a Begoña que m'està esperant i que em fa foto d'arribada i ja està. La Dark Polar Race aconseguida !!!
"No pain no glory", "¡pues va a ser que no!" en aquesta ocasió no hem patit però ens ho hem passat d'allò mes be, una cursa entretinguda, diferent i feta per poder gaudir de la muntanya i del snowrunning sense complicacions. Es cert que amb altres condicions de meteo hagués estat diferent però avui ha sigut genial.
A nivell valoració dir que organització sense cap pega, recorregut ben marcat, preu just i atenció molt correcta.
Un dels objectius del 2017 es fer
curses diferents provant nous recorreguts, zones i experiències. La
Romeufontaine complia aquestes característiques i es per aquest motiu que vaig
decidir fer-la. Zona de Font-Romeu desconeguda per mi i prova de snowrunning
que he practicat puntualment però tan sols per entrenar, mai en competició.
La Romeufontaine es
una prova amb 4 modalitats: 12, 25 i 40 km es desenvolupen el diumenge i la de 5
km el dissabte a la tarda/nit, tots els participants del diumenge poden
participar a la nocturna de 5km de forma gratuïta. Jo en el meu cas vaig
decidir no fer-lo, volia reservar forces pel diumenge.
Si es vol participar cal saber
que es demana certificat mèdic que cal pujar a la pàgina web uns dies després d’haver
fet la inscripció.
Totes les proves tenen lloc entre
1.700m i 2.300m d’alçada a la zona de Haute Cerdagne i Font Romeu a circuits sobre
neu.
Vaig gestionar la inscripció a
mitjans de desembre i per poder provar el material vaig anar un dia a entrenar
uns 20 quilòmetres a la zona de Port del Comte.
La prova escollida ha estat la de
25 quilòmetres, per debutar en aquesta especialitat crec que millor no anar al
màxim de distància.
Arribo els dies abans amb un bon
entrenament, sortides diàries de 12 quilòmetres, sessions de spinning i natació
formen la meva preparació habitual amb el reforç de tirades llargues el cap de
setmana han de ser suficients per poder completar el recorregut gaudint de l’experiència.
L’única complicació física, un
mal de queixal a partir de dimecres abans que m’obliga a anar al dentista i
prendre antibiòtic, inflamació a la galta i descans obligat. Una mica preocupat
però finalment divendres molt millor provo a fer una sortida curta de 4
quilòmetres per provar-me i tot correcte, a punt per la Romeufontaine 2017.
Tenim reservat a apartament a
Font Romeu, Les Balcons du Soleil,
a 400 metres de la sortida, m’acompanya la Begoña y aprofitarem per passar el
cap de setmana fora. M’agrada compartir aquestes coses amb ella, ja ho vàrem
fer a la Ultra de Ulldeter 2016 i ara repetim.
Divendres tarda preparem maletes
i dissabte pel mati sortim cap a Font Romeu, les previsions del temps no son
gens bones. Portem tota la setmana amb neu i mal temps i la dinàmica pel cap de
setmana es la mateixa. Arribem a l’entrada del túnel de Cadí i veiem la primera
neu a la bora de la carretera. Quan sortim del túnel la vista de la Cerdanya es
espectacular, una catifa blanca cobreix tota la seva extensió, els cims dels
voltants estan plens de neu i la temperatura es freda. Arribem a Font Romeu, la
carretera està neta però els carrers molt plens de neu i comença a nevar una
mica. Descarreguem i baixem el cotxe a l’aparcament dels apartaments, es
exterior i s’hi accedeix per una carrer que fa baixada i té una mica de neu.
Aparquem i decidim posar les cadenes perquè ara es còmode i amb la previsió
molt probablement les necessitarem per pujar al marxar.
Un cop instal·lats anem a buscar
el dorsal, cal anar a un edifici al costat de les pistes de tenis. Porto
original del certificat mèdic i comprovant de pagament. Arribem i em dirigeixo
a la zona de recollida, presento els papers i em demanen el material
obligatori. No l’he portat. Error ! He llegit per sobre el reglament però he
estat incapaç de veure el punt on indica que per poder recollir dorsal cal
presentar el material. Prego i demano però sense resultat, hem d’anar a l’apartament
a buscar-lo i tornar. Hem vingut caminant per no haver d’agafar el cotxe. Així
ho fem, a la segona ho aconsegueixo, dorsal i bossa de corredor amb samarreta
de màniga llarga de regal. Ara anem a dinar.
Dinem a La
Grange, una creperia molt recomanable i després cap a veure la sortida de
la cursa nocturna, passeig per la zona i a descansar. Fa fred i torna a nevar.
Per sopar pasta, una estona de tele i a dormir.
La sortida es a les 9 del matí,
cal ser-hi a les 8,30h amb el que m’aixecaré una hora abans. A les 7,30h en
peu. Una mica de suc i una barreta energètica amb dos cafès i a punt per córrer.
La Begoña m’acompanya a la sortida, fa fred i està nevant. Apurem fins l’últim
moment per entrar a la zona de sortida i haver de treure’m la jaqueta. Em col·loco
cap a la meitat, compte enrere i sortida per carrer principal totalment nevat.
La primera part es de pujada sostinguda, fa molt fred i el gruix de neu es
considerable i sense trepitjar de forma que es fa complicat córrer, a mes anem
en filera i es molt difícil avançar. No preocupa, queden quilòmetres i ja
tindrem temps. Porto un ritme tranquil, uns 5 quilòmetres per hora de mitjana,
poc més ràpid. Costa que passin els quilòmetres. A partir de la meitat el fred
afluixa el fred tot i que continua nevant a estones, em trobo més còmode i amb
millors sensacions, suposo que m’he adaptat al ritme i l’alçada.
L’elecció del material ha estat
perfecta: porto samarreta tèrmica, màniga llarga i segona capa i armilla,
pantaló llarg, gorro i guants. Motxilla de 5 litres amb dos bidons petits i
sabatilles amb membrana. He decidit no posar-me els crampons, la neu està tova
i no tinc problemes de relliscar, potser en algun moment perdo tracció però res
important. A la motxilla porto jaqueta de membrana obligatòria.
Anem un grup pràcticament junts
tota la cursa, entre ells el Toni, un noi de Barcelona amb qui vaig coincidir a
la recollida de dorsals. Parlem alguna estona fins que ell tira endavant.
Comença la segona part del
recorregut amb una forta baixada per una pista negra, la primera part corrent i
la final de cul relliscant. Com mola ! Avituallament i pujada pel mateix lloc,
aquí acabarem de fer pràcticament tot el desnivell de la prova. Llarga e
intensa però em trobo bé, soc mes de pujades i baixades que de pla. Avanço uns
quants corredors però sense agonia. No estic per guanyar a ningú, estic per
aconseguir finalitzar i gaudir.
Un cop a dalt de la pujada ja tot
baixada i cap a meta, penso que m’espera la meva família i m’agrada. Sempre
motiva i emociona trobar la gent que estimes a l’arribada per poder compartir
amb ells el moment.
El recorregut alterna algun tram
per pistes amb molts corriols pel bosc, vegetació i arbres i unes vistes d’alta
muntanya immaculadament blanca i pura per la neu omplen els ulls d’imatges per
recordar.
Arribo a meta, s’ha acabat.
Petons a la família i a gaudir de l’experiència.
Es hora de dinar, anem cap a l’apartament
a dutxar-me. Calent i net dinem junts. Quin gust !
Tarda de diumenge de sofà i peli
fins l’hora de sopar. Un restaurant molt recomanable on cal reservar taula
abans. Hotel de la Poste
un bon lloc per menjar especialitats de formatge i pizzes.
A dormir i dilluns cap a casa. Ha estat una bona experiència,
crec que repetiré a la neu.
Comença el dimecres, a les 6:10h del matí sona el despertador. Ràpid una afeitada, suc de llimona, cafè, em vesteixo amb un xandall i cap a la piscina. Fa fred, molt fred i per si fos poc el cotxe està glaçat.
Hola bon dia, bon dia a la resta de gent del vestidor i a la dutxa. A les 7:00h estic a l'aigua. La meva monitora em marca la primera rutina: "4 piscines esquena". Començo pensant "45 minuts i vinga a treballar". La veritat es que encara no he arribat al punt de gaudir d'aquesta activitat, em motiva però no acabo de passar-ho bé.
Peus de croll braços de braça, respirant cada 4 pel costat dolent, respirant cada 3, 6 esquena i 6 de croll, braça normal, etc... van passant els minuts i arriba l'hora quasi. Han transcorregut els 45 minuts i per primer cop no he mirat l'hora per veure quan de temps restava per finalitzar la classe.
Potser que m'estigui començant a acostumar?
41.15 min - 0.75 kms - 1.1 km/h - 30 largos - 22 b/l - 81 swolf - 274 cal (Dades Tomtom)
