Un dels objectius del 2017 es fer
curses diferents provant nous recorreguts, zones i experiències. La
Romeufontaine complia aquestes característiques i es per aquest motiu que vaig
decidir fer-la. Zona de Font-Romeu desconeguda per mi i prova de snowrunning
que he practicat puntualment però tan sols per entrenar, mai en competició.
La Romeufontaine es
una prova amb 4 modalitats: 12, 25 i 40 km es desenvolupen el diumenge i la de 5
km el dissabte a la tarda/nit, tots els participants del diumenge poden
participar a la nocturna de 5km de forma gratuïta. Jo en el meu cas vaig
decidir no fer-lo, volia reservar forces pel diumenge.
Si es vol participar cal saber
que es demana certificat mèdic que cal pujar a la pàgina web uns dies després d’haver
fet la inscripció.
Totes les proves tenen lloc entre
1.700m i 2.300m d’alçada a la zona de Haute Cerdagne i Font Romeu a circuits sobre
neu.
Vaig gestionar la inscripció a
mitjans de desembre i per poder provar el material vaig anar un dia a entrenar
uns 20 quilòmetres a la zona de Port del Comte.
La prova escollida ha estat la de
25 quilòmetres, per debutar en aquesta especialitat crec que millor no anar al
màxim de distància.
Arribo els dies abans amb un bon
entrenament, sortides diàries de 12 quilòmetres, sessions de spinning i natació
formen la meva preparació habitual amb el reforç de tirades llargues el cap de
setmana han de ser suficients per poder completar el recorregut gaudint de l’experiència.
L’única complicació física, un
mal de queixal a partir de dimecres abans que m’obliga a anar al dentista i
prendre antibiòtic, inflamació a la galta i descans obligat. Una mica preocupat
però finalment divendres molt millor provo a fer una sortida curta de 4
quilòmetres per provar-me i tot correcte, a punt per la Romeufontaine 2017.
Tenim reservat a apartament a
Font Romeu, Les Balcons du Soleil,
a 400 metres de la sortida, m’acompanya la Begoña y aprofitarem per passar el
cap de setmana fora. M’agrada compartir aquestes coses amb ella, ja ho vàrem
fer a la Ultra de Ulldeter 2016 i ara repetim.
Divendres tarda preparem maletes
i dissabte pel mati sortim cap a Font Romeu, les previsions del temps no son
gens bones. Portem tota la setmana amb neu i mal temps i la dinàmica pel cap de
setmana es la mateixa. Arribem a l’entrada del túnel de Cadí i veiem la primera
neu a la bora de la carretera. Quan sortim del túnel la vista de la Cerdanya es
espectacular, una catifa blanca cobreix tota la seva extensió, els cims dels
voltants estan plens de neu i la temperatura es freda. Arribem a Font Romeu, la
carretera està neta però els carrers molt plens de neu i comença a nevar una
mica. Descarreguem i baixem el cotxe a l’aparcament dels apartaments, es
exterior i s’hi accedeix per una carrer que fa baixada i té una mica de neu.
Aparquem i decidim posar les cadenes perquè ara es còmode i amb la previsió
molt probablement les necessitarem per pujar al marxar.
Un cop instal·lats anem a buscar
el dorsal, cal anar a un edifici al costat de les pistes de tenis. Porto
original del certificat mèdic i comprovant de pagament. Arribem i em dirigeixo
a la zona de recollida, presento els papers i em demanen el material
obligatori. No l’he portat. Error ! He llegit per sobre el reglament però he
estat incapaç de veure el punt on indica que per poder recollir dorsal cal
presentar el material. Prego i demano però sense resultat, hem d’anar a l’apartament
a buscar-lo i tornar. Hem vingut caminant per no haver d’agafar el cotxe. Així
ho fem, a la segona ho aconsegueixo, dorsal i bossa de corredor amb samarreta
de màniga llarga de regal. Ara anem a dinar.
Dinem a La Grange, una creperia molt recomanable i després cap a veure la sortida de la cursa nocturna, passeig per la zona i a descansar. Fa fred i torna a nevar. Per sopar pasta, una estona de tele i a dormir.
Dinem a La Grange, una creperia molt recomanable i després cap a veure la sortida de la cursa nocturna, passeig per la zona i a descansar. Fa fred i torna a nevar. Per sopar pasta, una estona de tele i a dormir.
La sortida es a les 9 del matí,
cal ser-hi a les 8,30h amb el que m’aixecaré una hora abans. A les 7,30h en
peu. Una mica de suc i una barreta energètica amb dos cafès i a punt per córrer.
La Begoña m’acompanya a la sortida, fa fred i està nevant. Apurem fins l’últim
moment per entrar a la zona de sortida i haver de treure’m la jaqueta. Em col·loco
cap a la meitat, compte enrere i sortida per carrer principal totalment nevat.
La primera part es de pujada sostinguda, fa molt fred i el gruix de neu es
considerable i sense trepitjar de forma que es fa complicat córrer, a mes anem
en filera i es molt difícil avançar. No preocupa, queden quilòmetres i ja
tindrem temps. Porto un ritme tranquil, uns 5 quilòmetres per hora de mitjana,
poc més ràpid. Costa que passin els quilòmetres. A partir de la meitat el fred
afluixa el fred tot i que continua nevant a estones, em trobo més còmode i amb
millors sensacions, suposo que m’he adaptat al ritme i l’alçada.
L’elecció del material ha estat
perfecta: porto samarreta tèrmica, màniga llarga i segona capa i armilla,
pantaló llarg, gorro i guants. Motxilla de 5 litres amb dos bidons petits i
sabatilles amb membrana. He decidit no posar-me els crampons, la neu està tova
i no tinc problemes de relliscar, potser en algun moment perdo tracció però res
important. A la motxilla porto jaqueta de membrana obligatòria.
Anem un grup pràcticament junts
tota la cursa, entre ells el Toni, un noi de Barcelona amb qui vaig coincidir a
la recollida de dorsals. Parlem alguna estona fins que ell tira endavant.
Comença la segona part del
recorregut amb una forta baixada per una pista negra, la primera part corrent i
la final de cul relliscant. Com mola ! Avituallament i pujada pel mateix lloc,
aquí acabarem de fer pràcticament tot el desnivell de la prova. Llarga e
intensa però em trobo bé, soc mes de pujades i baixades que de pla. Avanço uns
quants corredors però sense agonia. No estic per guanyar a ningú, estic per
aconseguir finalitzar i gaudir.
Un cop a dalt de la pujada ja tot
baixada i cap a meta, penso que m’espera la meva família i m’agrada. Sempre
motiva i emociona trobar la gent que estimes a l’arribada per poder compartir
amb ells el moment.
El recorregut alterna algun tram
per pistes amb molts corriols pel bosc, vegetació i arbres i unes vistes d’alta
muntanya immaculadament blanca i pura per la neu omplen els ulls d’imatges per
recordar.
Arribo a meta, s’ha acabat.
Petons a la família i a gaudir de l’experiència.
Es hora de dinar, anem cap a l’apartament
a dutxar-me. Calent i net dinem junts. Quin gust !
Tarda de diumenge de sofà i peli
fins l’hora de sopar. Un restaurant molt recomanable on cal reservar taula
abans. Hotel de la Poste
un bon lloc per menjar especialitats de formatge i pizzes.
A dormir i dilluns cap a casa.Ha estat una bona experiència, crec que repetiré a la neu.
Classificació General:
Classificació Categoria: