Ens trobem en un moment en que
córrer ja sigui a l’asfalt com a la muntanya està de moda. Cada cap de setmana
tenen lloc arreu el territori una multitud de competicions de tots tipus i per
tots els gustos i distàncies. Malgrat això, d’entre totes destaquen aquelles
que tenen un factor diferencial sigui per l’entorn, recorregut ben escollit o
per tenir darrere una història que dona sentit a la seva existència.
La Marxa de la Vall de Cardos
reuneix aquestes característiques, es desenvolupa a un entorn privilegiat pel
seu paisatge tant natural com de les construccions que hi trobem als seus
pobles, combina al seu recorregut pujades exigents, baixades tècniques,
corriols, camins, pistes al costat de rius i com no, els 18 pobles amb les
seves respectives ermites base de la llegenda de la Ruta de la Guineu.
El camí dels 18 pobles de la Vall
de Cardós es una llegenda convertida en marxa i cursa de muntanya. Pren el seu
nom de la llegenda i a més es confirma per la forma del traçat de la seva ruta
que al plànol pren la forma d’una guineu.
Om diu que a finals del segle XV
durant el conflicte del Comte del Pallars Hug Roger III amb el comte de
Barcelona i el rei d’Aragó, els pobles de la Vall del Cardos es van
aprovisionar d’aliments que guardaren a les seves esglésies sent el capellà de
Ribera de Cardos l’encarregat de les claus que les tancaven.
Una guineu amb gana s’assabentà
de l’estratègia del mossèn i decidí perseguir-lo per treure-li alguna de les 18
claus. El mossèn per la seva banda va visitar les ermites per avisar la resta
de capellans de les esglésies de la vall, capellà i guineu van deixar la seva
traça en passar pels camins, traça que seguirien els habitants de la vall
donant forma a un camí que s’ha recuperat recentment per la cursa i que te
forma de guineu.
El Centre Excursionista de
Montcada ha estat l’encarregat de recuperar i potenciar aquesta activitat que
enguany ha celebrat la cinquena edició, una bonica activitat esportiva, ben
organitzada per aquest club i que serveix per conèixer ermites i racons plens
d'història.
 |
A l'edició 2014 l'avituallament estava caracteritzat com si es tractés
d'una cantina mexicana.
|
Per tal de poder portar a terme
l’activitat, el CIM Montcada compta amb la col·laboració de diferents
col·lectius de la Vall, entre ells el poble d’Estaon que cada any fidel a la
crida organitza un avituallament pels corredors que amb 35 quilòmetres i més de
2.400 metres de desnivell positiu a les seves cames arriben a l’ermita de Santa
Eulàlia on reben el suport, ànims, beguda i menjar per fer front a la darrera
baixada fins a Ribera.
La col·laboració de veïns,
productes com el te fred, gominoles, la dutxa, les disfresses dels voluntaris i
ambientació de l’avituallament d'Estaon han fet que sigui molt ben valorat pels
corredors i un dels elements de referència de la cursa. Una altra mostra de la
qualitat de la gent d'aquest poble.
Una cursa molt recomanable per
tot això aquí explicat però per mi imprescindible, la oportunitat de fer en
forma de competició molts recorreguts fets en entrenaments, gaudir del gran
paisatge de la Vall però sobretot, i això es lo mes important, pels ànims de
familiars, amics i coneguts, per la sensació de córrer a casa i arribar al gran
avituallament d’Estaon.
Gràcies pel vostre suport,
gràcies Vall del Cardos !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada