Buff Epic Run 2016

Sona una música de fons, els participants estam aplegats darrera l'arc de sortida, emocionats i motivats escalfem abans del moment de començar la prova, anem equipats i vestits per l'ocasió, dit així la Buff Epic Run sembla una cursa normal i corrent però no ho es.

La música que sona no es The last Mohican es el rap de la Buff Epic Run, el speaker no es un altre que el Gran German de Radio Flaixbac i no portem roba tècnica de darrera generació, portem disfresses, en lloc de mocadors tubulars al coll portem cintes hawaianes i la motivació i emoció estan provocades per una bona ambientació.

Una cursa d'obstacles, sense cap complicació física ni tècnica al parc de Montjuic de Barcelona, una oportunitat per compartir una estona amb la gent que estimes superant diferents obstacles.

Sense nervis abans de la sortida, sense patiment però amb la glòria de passar-ho bé, una prova per gaudir i compartir fent una mica d'esport un dissabte de desembre.

Salut i fang amics !!!

Litoral Català Gavà - Garraf

Tretzè dia de la nostra ruta pel Litoral Català, avui anem amb cotxe fins a Garraf on aparquem a l'estació prenent el tren fins a Gavà.

Des de l'estació de Gava seguim el carril bici passant per la zona industrial fins la línia de mar. A partir d'aquí cal seguir el passeig que ens durà fins a Castelldefels. Es un dissabte de pont i trobem molta gent passejant aprofitant la temperatura agradable d'aquest dia de desembre, fa una mica de vent que ajuda a soportar el fort sol.

La ruta es totalment plana i fàcil de seguir, en aquesta ocasió hem decidit abandonar el GR92 i en el seu lloc fem aquesta variant mes propera al mar.

Com ja es costum parem a fer una poma abans d'arribar al port Ginesta on haurem de deixar la costa i empalmar amb el GR92. Travessem  l'instal·laci portuària per arribar a  la platja Cala Ginesta,  al final del port surt un camí i dunes dissenyats per l’arquitecte paisatgística Bet Figueres, es un lloc que val la pena visitar. Arribem a la cala i fem mitja volta per anar a buscar la desviació cap a la muntanya. Cal anar amb comte ja que no es molt clar, uns metres abans d'arribar a la cala cal girar a la dreta direcció carretera pujant fins a l'alçada de la C31 que amb molta precaució creuem. A l'altre costat de la carretera i des d'un aparcament amb unes taules de picnic surt un camí que puja decididament, aquesta camí ens durà fins al punt de trobada amb el GR92 que no deixarem fins a Garraf.

El camí ens ofereix unes bones vistes al mar, a la serra i al poble de Garraf. Arribem a Garraf a l'alçada del Restaurant Gaudí, en aquest punt creuem la carretera i anem cap a la platja on podem gaudir d'una bonica vista de les casetes i del mar.

Sense dubte m'ha agradat molt mes el segons tram des de Port Ginesta i l'arribada a Garraf i les seves casetes que han compensat la primera part una mica masificada i plena d'asfalt.

Distància 17,32 quilòmetres
Desnivell positiu 128 metres
Desnivell negatiu 136 metres
Dificultat tècnica baixa

Link al track a wikiloc.

M'agrada el nostre Litoral !

Four Factors LA CREW 2016

Fer esport ens permet de vegades compartir bons moments i experiències amb les persones que estimes, curses com la Four Factors son una bona excusa per passar una estona i fer esport junts.

No es tracta d'una cursa gens exigent a nivell físic ni tècnic, els obstacles son senzills i l'ambient festiu està per sobre de l'esperit competitiu, l'important es passar-ho bé.

En aquesta edició de 2016 el lloc escollit per celebrar la prova es Sant Fruitós de Bages en comptes d'Igualada, seu anterior. La primera part pel riu va ser molt entretinguda, de fet la millor ja que a partir d'aquí es van trobar a faltar obstacles d'aire i de foc que abans estat molt entretinguts alhora que bruts. La part final abans de l'arribada ens esperava la zona de fang que m'encanta.

Respecte el 2015 menys pujades també, l'any anterior havien unes fortes pujades i unes dunes de fang difícils de pujar i summament relliscoses i divertides.

Tot plegat divertit i content de compartir amb la meva gent però a nivell organització caldria millorar si a properes edicions vol mantenir participació.

La propera prova d'obstacles la Buff Epic Run 2016 a la zona de Montjuic a Barcelona. 

No soc granota ni pinguï !

Confirmat, no soc una granota ni se fer peus de braça, de sempre havia pensat que nedar braça era la solució més fàcil per no ofegar-se i avui m'he adonat que ni tan sols se nedar aquest estil.

Avui a meva monitora m'ha fet veure que quan intento fer braça faig peus de braça_papallona i que evidentment ho faig malament.

Hem repetit exercicis que ja vàrem fer el primer dia i a més afegit els peus de braça on he patit bastant primer per coordinar els moviments de peus i braços i després com deia abans per fer correctament el cop de peus. No obro les cames i el peus no els col·loco correctament, la meva monitora hem diu que els he de posar com si fos un pingüí i jo soc absolutament incapaç.

La resta de la classe molt bé, noto alguna millora peró estic a anys llum de poder nadar amb soltura i fes distàncies.

Altra cosa que hem introduït ha estat fer respiracions de croll cada 6 i al final de la classe 2 llargs estirat amb els peus davant i remant on m'he quedat sense abdominals.

Segona classe feta, "seguimos para bingo"

03/10/2016 7:00
51:29 min 0,75kms 0.9kms/h 30largos 28b/l 100swolf  251cal
(Dades Tomtom)

Nou repte. Començo a nedar !

Avui començo un nou repte que espero poder complir: Nedar !

Els que hem coneixem saben que soc com un totxo, nedo sense cap tècnica ni estil i aconsegueixo no ofegar-me a base de picar de peus amb totes les meves ganes per tal de mantenir-me a la superficie no sense abans beure aigua i ennuegar-me a mitges.

Quan anava el gimnàs a Barcelona tenia piscina i de tant en tant aprofitava per nedar una mica però no havia aconseguit ni fer distàncies ni gaudir lo més mínim, tan sols era una manera de fer altra activitat diferent a córrer com alternativa per tal d'evitar lesions o cansament excessiu. Però ara m'ho prenc d'una altra forma, vull nedar i vull fer-lo raonablement bé, es a dir amb un mínim de tècnica i estil que em permetin aprofitar el moment, gaudir i avançar a l'aigua d'una forma eficient sense desgastar-me en dues piscines.

28 de setembre de 2016, a les 6.15h sona el despertador, m'aixeco, prenc un suc de llimona i un cafè i amb roba còmoda cap a la piscina. A les 7 comença la classe, la meva monitora es diu Anabel, pobre quina feinada li espera, mala peça al teler però compta amb tot el meu esforç i constància !

L'explico les meves expectatives i comencem a treballar. "La primera en la frente" em diu que d'esquenes faci la primera piscina, resultat: a mitja piscina em començo a enfonsar i vaig picant amb el filo constantment, quin desastre ! Em corregeix, he de picar de peus posant-los en forma de ballarina i els braços han de passar pel costat de les meves orelles.  

La segona piscina toca croll, soc conscient de que ho faré millor però no gaire i així es. El braç dret pràcticament no surt de l'aigua, cal corregir.

Passem a fer braços tipo braça però sense peus, el diagnòstic es que he de arribar fins al cos i fer impuls per tal de poder treure el cap de l'aigua, em canso mol, avanço a base de força bruta.

Anem fent exercicis amb el pull per tal d'anar comprovant la meva tècnica/vicis i poc a poc millorar i fins i tot jo mateix me'n adono. Tinc problema de coordinar moviments i respiració i a la que em despisto una mica deixo de fer la braçada de forma correcta.

He d'anar parant cada piscina que faig, sembla mentida com em puc arribar a cansar tant, pateixo de cardio i fins i tot en algun moment estic a punt de tenir una rampa.

Miro el rellotge i porto 25 minutos, encara falten 20 per acabar la classe i es com si portes dies a l'aigua. Aquesta darrera part de la classe noto que vaig mes lent però alhora mes tranquil, respiració mes acompasada i moviments amb millor tècnica.

Això s'acaba, porto 43 minuts i la darrera piscina es per relaxar-me fent esquena i braços enrere alhora, quina tranquil·litat !

M'acomiado de la meva monitora i vaig a la dutxa, a casa a canviar-me de roba i a treballar. Ha estat una bona experiència que espero poder repetir dos cops per setmana els propers mesos.

Soc terra, ara a l'agua !!!

GR11 Estaon - Tavascan 15 d'agost de 2016

Etapa del GR11 entre els petits pobles d'Estaon i Tavascan. Sortim d'Estaon davant de l'ermita de Santa Eulàlia davant Casa Roset. El camí comença penjat oferint-nos unes bones vistes de tota la Vall d'Estaon fins Ribera de Cardos, en primer pla Bonestarre i Anas, al fons Ribera de Cardos i enmig Surri.

Santa Eulàlia d'Estaon

Estaon està situat a 1.257m d'alçada i a la seva part alta trobem l'antiga església de Santa Eulàlia que apareix esmentada per primer cop l'any 1146. Les pintures murals que la decoraven van ser traslladades al Museu Nacional de Catalunya i al museu Diocesà de la Seu d'Urgell on s'exposen actualment. no obstant part de les pintures es troben en mans privades. Actualment es troba en runes però la zona està conservada i amb un taulell informatiu instal·lat per l'Associació de Veïns d'Estaon amb dades interessants d'aquesta antiga església que podreu visitar al vostre pas pel poble. Si feu nit al poble podeu acostar-vos i a les fosques a la part del darrere podreu gaudir del cel aprofitant que es un punt sense llum.

Sortirem en pujada pel GR en direcció a les Bordes de Nibros, baixarem d'aquest primer tram penjat a buscar el riu que creuarem per un pont de fusta. A partir d'aquí seguirem la pista que amb les marques blanques i vermelles ens portarà a les bordes. Veurem algunes en bon estat de conservació d'altres en runes o mig enfonsades però que en conjunt formen un nucli interessant de visitar. Durant la nostra pujada trobarem alguns bons racons que si volem i el temps ens ho permet ens permetran fer-nos un bon bany d'aigua freda i neta. El camí fins aquí sempre va al costat del riu oferint-nos sol i ombra mentre trepitgem les pedres del corriol en ocasions arrodonides pel pas dels anys. 

Amb les bordes a la nostra esquena continuem GR direcció Coll de Jou que amb els seus 1.830 metres serà el punt mes alt d'aquesta etapa. La pujada al Coll de Jou es constant i en determinats moments amb força pendent però es fa relativament amable, més si tenim en compte que es tracta del major desnivell i esforç de la jornada. Un cop a coll gaudirem de bones vistes, si mirem direcció Estaon el pic de lo Calbo (2.290m) i Lo Cuco (2.021m) i cap a Tavascan el Pic del Caubo (2.569m) , Cornudella (2.444m) i la Pica d'Estats (3.143m).

Aquest coll serà un bon moment per fer un break al nostre camí i refer-nos de la pujada abans de començar la còmoda baixada fins Lleret. La primera part una mica mes pendent i estreta per després enllaçar amb una pista que fent ziga-zaga arriba a Lleret.

Un cop a Lleret davant nostre podrem veure la major part dels pobles de la Vall del Cardos: Arros, Esterri de Cardos, Cassibros, Ainet de Cardos, Ginestarre, Boldís Jussà, Boldís Sobirà i Lladorre i segons ens acostem a Tavascan Aineto.

Deixem enrere Lleret i prenem un camí que pel costat de la muntanya ens durà a Aineto. La primera part travessarem un parell de torrents per després seguir un camí penjat empedrat i estret en alguns moments. En cap moment tindrem problema per seguir les marques i risc d'equivocar-nos. No tenim cap altre opció de camí o corriol i aviat al fons de la vall començarem a veure Aineto i Tavascan el nostre objectiu d'avui.

Tenim algun tram de puja_baixa però majorment es baixada o pla. Avancem i tenim a tocar Aineto, un poble petit al que arribem després d'una bona baixada. A l'entrada trobem un com d'aigua per refrescar-nos i omplir reservar si escau. Es aigua no tractada com la de la major part de les fonts de la vall, jo en he pres en moltes ocasions i mai he tingut cap problema,  A Aineto com a tots els pobles d ela vall trobarem una petita església romànica. A la sortida del poble val la pena aturar-se un moment al seu mirador per contemplar des d'allà estant el pantà, Tavascan i les muntanyes de Certascan darrera seu.

Continuem cap a Tavascan, a nosaltres ara ens ha començat a ploure i hem decidit aixoplugar-nos sota un balcó. Sembla que pararà de seguida tot i que al fons de la vall està fosc i s'han sentit trons. Des del moment de sortir unes enormes "coliflors" ens han acompanyat recordant-nos el risc de pluja alhora que decorant el cel omplint-lo de contrastos en color blanc. Al cap d'uns minuts afluixa la pluja i s'alterna amb estones de sol, quatre gotes que ens acompanyen durant la primera part de la baixada a Tavascan. Para de ploure i arribem a Tavascan pel mig del poble, creuem el pont romànic i ja hi som a la carretera. Hem acabat la nostra caminada d'avui. Ha  estat 13,1 quilòmetres i 667 metres de desnivell positiu. Una sortida familiar d'estiu: Begoña, Vera, Lucas i jo.

Es gira molt vent i sembla que plourà de valent així que ens afanyem a seure a la terrassa d'un dels establiments que trobem a ambdós costats del carrer per gaudir de la nostra recompensa: cafè, refrescs i gelats.

Satisfets de l'excursió prenem el nostre refrigeri i ens dirigim cap el cotxe per tornar al punt de sortida. L'Aleix i el Ricard ens han portat el cotxe fins a Tavascan per poder tornar a Estaon.

Si fem aquesta excursió a l'estiu cal tenir en compte que des d'Estaon fins Aineto no trobarem fonts, per la resta dir que es una ruta molt asequible per qualsevol persona una mica acostumada a caminar, en algun tram una mica penjat pot fer una mica de respecte a persones amb vertigen.

Salut i quilòmetres !!!

Cursa de les Valls del Cardos 2016

Al 2010 es va celebrar per primer cop la aleshores Marxa Romànic a la Claror organitzada conjuntament pel Centre Excursionista de Montcada i el Club d’esqui de Ribera de Cardos inspirada a la  llegenda de la Guineu i com a principals objectius visitar tots els pobles que conformen la Vall de Cardós, incloent-hi les esglésies i els ponts romànics; al 2016 el CIM Montcada dona el relleu a un grup de persones de la vall que treballen activament per donar continuïtat a l’esdeveniment alhora que volen fomentar i potenciar la Vall de Cardós.

Enguany la prova ha canviat de nom i ha passat a anomenar-se Cursa de les Valls del Cardos amb dues modalitats: Mitja Marató i Marató. Una imatge renovada amb una dona alada, unes ales d’estil romànic i destacant la figura femenina, la qual descriu de manera gràfica tot el contingut de la història que porta associada.  Una dona amb ulls a les ales que va passant poble per poble, per observar, escoltar i agafar totes aquelles idees, aquells projectes i aquelles il·lusions de cadascun dels veïns de les Valls de Cardós aporta i vol difondre arreu del territori i fora d’ell.

Des de la primera edició els veïns i amics d’Estaon s’han fet  responsables de gestionar l’avituallament i punt de control del Poble, les primeres edicions al final de la pujada de l’església i des de fa dos anys a la nova ubicació a l’església de Santa Eulàlia. Tant per la varietat de beguda i menjar oferts com per la seva predisposició, amabilitat, simpatia i bon ambient l’arribada a Estaon s’ha fet un moment esperat per tots els participants. Disfresses de mexicans, indis, hippies, amb dutxes, polvoritzadors d’aigua i fins i tot amb classes de zumba s’han guanyat els elogis tant de corredors com d’organitzadors al llarg d’aquests anys.

Desnivell positiu, tipus de terreny, percentatges de pendent, distància, avituallaments o fins i tot la bossa de corredor amb regals son possibles motivacions a l’hora d’escollir una o una altra prova de trail running. Però cap altra incentiu mes fort que els sentiments com elements motivacionals i la Cursa de les Valls del Cardos, en el meu cas, sense cap dubte te aquest component en una proporció molt important. Aquesta marató significa córrer pels pobles, camins, corriols i racons d’aquesta magnífica i encara autèntica Vall –amb majúscula. Permet trepitjar els senders que connecten els pobles passant per davant de les seves esglésies i saludant als veïns i col·laboradors que donen suport als diferents avituallaments, entre ells els insuperables d’Estaon que any rere any es superen. Quan portes hores corrent, pujant, baixant, passant calor o fred les paraules d’ànims, l’atenció de les persones i un bon somriure son el millor regal i motivació que un participant pot rebre i d’això els amics d’Estaon en saben i molt.

38,7 quilòmetres i 2.920 metres de desnivell acumulat per la marató son l’opció mes competitiva i exigent però també hi ha una mes amable que permet gaudir de forma mes plàcida del paisatge, la mitja marató amb 16,6 quilòmetres i 1.333 metres de desnivell.

Al 2016 s’ha canviat la data de celebració que ha passat de començaments de juliol al pont de la segona pasqua al maig, cap de setmana llarg per gaudir de la vall i unes temperatures a priori mes baixes has estat l’aposta dels organitzadors.

El 14 de maig a partir de dos quarts de set del matí començava l’activitat a la zona de sortida davant l’Ajuntament de Ribera de Cardos, a les 8 en punt els participants arrencàvem a caminar i córrer camí de Cassibrós planejant pel costat del riu Cardos fins arribar a Cassibros on comença la pujada sostinguda cap a Arrós, Esterri de Cardós i Ginestarre per anar a Boldís Jussà i pujar a Boldís Sobirà on tornarem a planejar gaudint de les bones vistes resseguint el traçat del GR11 – sender del Pirineu fins que arribi el moment de baixar cap a Tavascan. Aquest darrer tram de sender i especialment la baixada son trams tècnics on cal anar amb compte i si el terreny com era el cas enguany està moll encara més, la baixada ràpida i decidida al poble de Tavascan es un segment que cal respectar pel alt risc de caure i tenir algun ensurt de turmells. Amb control arribem a Tavascan on els participants de la mitja finalitzen recorregut, els corredors de la marató continuem seguint GR11 en constant pujada direcció Aineto i LLeret, pujada constant que després com a compensació ens permetrà girant el cap gaudir d’unes vistes espectaculars cap a Tavascan i el fons de la vall. El camí  al lateral de la muntanya i creuant algun petit pont de fusta ens porta quasi pla a Lleret per baixar després a Lladorre, Lladrós, Benante i Ainet. Aquest tram molt a nivell de riu i amb moltes estones d’ombra serà el preludi del nostre darrer esforç que al terç final de la cursa ens farà pujar cap a Bonestarre i Estaon. D’Ainet pugem fins el mirador del Pui de Bellero on enfilem camí cap a Bonestarre amb el Pui Tavaca sempre controlant les nostres passes.

Arribem a Bonestarre, avituallament i pujada per la carretera fins el Pont de la Molina. Aquest tram ja amb quilòmetres a les cames, calor de migdia i asfalt als peus es dur però suportable gràcies al pensament de que allà dalt a Estaon els nostres amics estan esperant-nos per animar i donar forces per acabar la cursa. Pujada pel camí, pal amb indicació de refugi, pont de fusta, pujada, pla, pujadeta i pla per començar a sentir soroll, música i risses, tot apunta que estem a tocar l’avituallament d’Estaon i es cert, girem el camí i davant nostre apareix el poble amb la façana de casa Roset i l’esglèssia de Santa Eulàlia on està ubicat l’avituallament.

Estem a Estaon. Moment de gresca, gent disfressada, nens jugant, fotos, abraçades, petons i riure, beguda, una mica de menjar i oportunitat per refrescar-nos una mica agafant forces per atacar la baixada final fins Ribera de Cardos, baixarem pel camí vell travessant Anas i Surri. Bona gent que estimes donant ànims i fent bromes, que més es pot demanar, per mi la cursa acaba aquí, aquest es l’objectiu, l’important de fer aquestes coses i el que dona valor a l’esforç. Ara la baixada fins la meta serveix per pensar i valorar aquests moments, assaborir la felicitat. En mig d’aquests pensaments els quilòmetres de baixada passen ràpid i sense adonar-nos estem a Ribera, han estat mes de 5 hores, enrere queden moltes imatges gravades a la nostra retina i sentiments que seran per sempre.

Es per això que m’agrada córrer !

Girona MTB Challenge

Fins ara havia fet dues marxes ciclistes i en conjunt les sensacions havien estat bones, patint a les zones tècniques però relativament còmode als trams de pujada i pla. Es per això que vaig veure que els de Klassmark organitzaven aquesta prova i em vaig dir "A participar !".

Durant els dies previs l'entrenament passà per intensificar les sessions de spinning i fer algunes matinals de bicicleta però cap entrenament específic ni físic ni menys encara tècnic.

Arribo al dia de la cursa amb bona preparació física però amb una base tècnica bàsica que en teoria no ha de ser problema ja que segons la organització el percentatge de trialeres es 0 i en conjunt el recorregut no es tècnic.

Els dies abans ha plogut i el terreny està mullat el que complica una mica rodar. No vaig sol, també s'han animat el Jose  i el Dídac, tenim parlat que no anirem "a cuchillo" es tracta d'anar junts i gaudir de l'experiència i tal qual ho fem. La sortida es a les 8 del matí, anem amb temps des de Parets amb la furgo del Jose, arribem a Girona d'hora per recollir dorsals i bossa de corredor i prendre un cafè obsequi dels organitzadors que com ja es habitual estan a l'alçada i cuidant tots els detalls .

Sortim d'unes pistes poliesportives i de seguida el "pelotón" es va estirant però al cap d'una estona ens trobem amb un primer embús provocat per una zona de basals i fang. Ens arribem a aturar uns minuts. A partir d'aquest moment el ritme de pedalar es constant i ja s'han acabat les bromes.

La primera part del recorregut son pujades constants sense gaire desnivell però que per mi requereixen atenció ja que son corriols estrets.

Arribem al primer avituallament al quilòmetre 23 per la meitat dels participants, estem forts i suficientment frescos, portem 600 m D+. Ens trobem a Taialà. Es el moment de treure'ns roba d'abric, repostem una mica i ens preparem per fer front a la primera pujada forta que ens ha de dur al Castellet en 19 quilòmetres i 500 metres de desnivell.

Al cap de poca estona comencen els nostres problemes. Quan comença la pujada al Jose se li trenca la cadena, li salta un eslavó, l'arreglem, es torna a trencar, la tornem a arreglar una i una altra vegada fins no se quants cops, crec que 5 o més, es desesperant. Posem eslavons nous, el tronxacadenes es despunta però al final l'aconseguim mig arreglar i continuem en precari.

En aquest punt ja hem perdut potser dues hores. El darrer participant ja fa una bona estona que ens ha avançat. En Jose pedala i arpeta la velocitat tot el que pot, ara ja portem un bon ritme però el canvi no li funciona.

El recorregut es espectacular, passem per unes obagues plenes de rierols, verdes i amb aigua per tot arreu. La zona es molt maca i no la coneixia, la llàstima es que anem forçats i amb nervis i no la podem gaudir com ens agradaria. El Didac i jo anem junts tota l'estona, s'agraeix la companyia en moments tensos com aquests.

Arribem a un punt on s'acaba el corriol i empalma amb una pista on està el Jose amb un altre participant esperant-nos, es un crack, amb la bici com la portava ens ha tret una distància considerable. Malgrat això no va còmode amb tots els problemes mecànics i no pot continuar, devem ser al quilòmetre 38 aproximadament. Estem prop del següent avituallament a Palol de Revardit, uns 215 m D- per arribar a un punt per agafar forces i omplir aigua doncs ara ja anem justos de sòlid com de líquid però "va a ser que no". Arribem al punt on havia de ser l'avituallament i allà no hi ha res ja, per no haver no hi han ni marques. L'equip que tanca encarregat de desmarcar està fent la seva feina a la perfecció i ens han tret tot les cintes. A la manca d'aigua i menjar s'afegeix haver de mirar constantment el GPS per seguir el track que per sort portem gravat, he de compartir l'atenció entre els corriols i la pantalla del meu Garmin.

Estem bé físicament i amb ganes de continuar, malgrat el mazazo de no tenir avituallament ni marques a més de saber que anem molt lluny del tems de tall. Els problemes mecànics ens estan passant factura.

Tenim per davant 20 quilòmetres i 600 m D+ fins el proper avituallament a Canet d'Adri on hem d'arribar abans de les dues del migdia. Pujada molt directa i tres trams de baixada molt ràpids i bastant tècnics en algun moment. En moments penso que m'agradaria fer-la corrent i poder gaudir de l'entorn com es mereix però no pain no glory.

Apretem força i caiem, guanyo al Didac 2 a 1. La primera de pujada de costat amb un bon cop al colze i canell sense conseqüències de miracle, la segona de baixada picant de ple contra un tronc que no puc saltar i me'n vaig de cap; salto per sobre de la bici i pico amb ella a la tibia, resultat: rascada a la cama i tibia inflamada. A l'altre caiguda la pitjor part se la va endur el quàdriceps fins el punt de fer-me dubtar si puc continuar. Porto temps corrent però mai m'havia fet aquest mal, quin perill de bici ! Fins aquí arriba la GoPro, el manillar de la bici ha picat al terra i s'ha trencat el suport de la càmera: No foto, no video 😓

Baixada i al cap d'una estona agafem a l'equip que tanca retirant les marques. Continuem amb el recorregut marcat, una càrrega de moral, ens acostem a Canet d'Adri i estem forts encara tot i que el desgast ha estat intens sense aigua i amb els pinyos que ens hem fotut.

Arribem al control i per sort encara i son els responsables, beure, menjar i omplir dipòsits per fer els 38 quilòmetres que resten. Ens informen que tot i pel ritme que portem podríem arribar a meta en temps en aquest moment no passem el tall de temps. La Girona MTB Challenge s'ha acabat per nosaltres. Ens diuen que podem continuar però fora de cursa, decidim abandonar i anar a Girona per carretera retallant uns quants quilòmetres amb el seu corresponent desnivell,

Arribar a meta fora de cursa no ens motiva, no compensa. El desgast ha estat elevat i aquesta darrera noticia ens ha menjat molt la moral per superar els 850m D+ fins Girona.

Em sap molt greu abandonar i encara més després de l'esforç que hem fet per poder arribar fins aquí però estem cansats i "maltrechos" adéu Girona MTB Challenge.

Els quilòmetres que ens separen de Girona es fan ràpid sense desnivell ni cap dificultat tècnica i arribem a meta molt aviat. Veig com van entrant corredors, quina enveja ! Aquesta prova es dura i he pagat el peatge.

He constat que estic preparat a nivell físic però que em falta soltura a nivell tècnic, una altra cosa que puc constatar es que amb la bicicleta la part mecànica es molt important i que en qualsevol moment et pot fer la guitza. Tan important es preparar la cursa a nivell físic i tècnic com mecànic i aquesta es la gran diferència amb les curses a peu.

A nivell organització dir que com sempre l'equip de Klassmark molt a l'alçada tant per marcatge, recorregut com per l'atenció als participants. A nivell avituallaments poc a dir ja que al segon i tercer vàrem arribar quan ja havien recollit. A l'arribada vaig poder gaudir de beguda, entrepà i truita. regal correcte, maillot tècnic.

A nivell valoració personal dir que potser la balança s'ha anat una mica massa cap el patiment però com a experiència ha estat perfecta i com a preparació física ideal.

Terra a les rodes. Salut !

Data 10 d'abril de 2016
Distància: 97,86 quilòmetres
Desnivell positiu: 2.337 m
Desnivell negatiu: 3.337 m
Asfalt 10%
Terra 40%
Corriols 50%
Dificultat física: alta
Dificultat tècnica: mitjana

Link al track oficial a wikiloc

Recordant bons moments de l'estiu de 2013

Ara que s'acosten les vacances i ja estem al juliol

Una bona sortida de trail running amb l'Aleix, sortint d'Estaon, estanys de Campirme, Campirme, Caubo i tornada cap Estaon. Baixant com "jabalís" Bons, molt bons moments !!!

Mochila Ultra Olmo 12 L Raidlight

La marca se supera de nuevo, si la versión anterior ya era una gran mochila esta es sin duda la MOCHILA.

 

Capacidad alta, peso ajustado, bolsillos multiusos, accesibilidad a material en compartimentos exteriores, detalles, carga de agua, sujeección de los bidones, etc...

Sin duda una gran compañera para salidas largas, ultras en autosuficiencia y todas aquelles actividades en las que se requiera transportar material y alimentación. Tirantes muy cómodos y ajustables hacen que no se mueva y que el paso de las horas con el peso en la espalda se haga llevadero.

 

Muy satisfecho tanto yo como los compañeros que la usan, la recomiendo sin lugar a dudas, máxime con la buena relación calidad/precio que tiene, más detalles en la web del fabricante.

 

 

Vía Verda de la Vall de Zafán. Des d'Alcañiz a L'Aldea passant per Benifallet.

12 i 13 de desembre de 2015, aquest cop deixem les sabatilles de córrer per posar a sobre la bicicleta de muntanya.

Sortida coordinada pel meu amic Ferran, que juntament amb el Xevi, Dani i jo formarem aquest quartet cicloturista.

 

Anem fins a Mollet amb cotxe on el deixem aparcat per agafar el tren a l'estació de Sants on pujarem carrer Numància amunt per arribar a la parada de bus de la companyia Hife que ens durà fins Alcañiz en un trajecte de 4h15 minuts.

El bitllet costa 18,75€ als que caldrà afegir 3€ del cost de la bicicleta. El Ferran havia comprat els bitllets dies enrere i ara només cal afegir el sobre-cost de les bicis.

A Barcelona el bus s'agafa a C/Numància 165 cantonada Diagonal (davant l'Illa)

 

Per carregar la bicicleta harem de desmuntar una roda, al maleter hi ha lloc suficient però cal avisar al moment de fer la reserva per tal de que facin previsió d'espai.

 

Arribarem puntualment a Alcañiz, preparem les bicis i comencem la via. Cal anar amb compte en aquesta primera part ja que no està senyalitzada.

 

La primera part del tram trobem un ferm irregular, dur i amb molta pedra que fa una mica incòmoda la marxa que puja poc a poc de forma continuada.

 

Anem passant entre camps molt solitaris fins arribar a l'estació de Valdeagorfa on cal deixar el traçat habitual per salvar un túnel tancat per despreniments. Es tracta del túnel de l'Equinocci, 2 quilòmetres a les fosques amb la particularitat de que dos cops l'any es travessat per un raig de llum. Estem a la zona del Bajo Aragón a Matarraña, envoltats d'una boira densa i humida que regalima en forma de gotes d'aigua pel cas i la roba. L'antiga estació de Valdeagorfa està bastant a prop del poble, la resta d'aquesta zona hi son més lluny de la ruta.

 

La Fontcalda

Continuem avançant, puja i baixa poc pronunciats però que obliga a pedalar en tot moment. Anem tirant i ens acostem a Catalunya on segons els meu parer trobarem les millors vistes de tota la ruta al Parc Natural dels Ports i un riu Canaleta que ens regala llocs com la zona de la Fontcalda i el seu Santuari entre les estacions de Prat del Comte i Pinell del Brai.

 

El ritme de pedalada es moderat durant tota la jornada, sense forçar ens permet avançar amb tranquil·litat i complint els horaris previstos. Hem fet una parada per dinar els entrepans i resta de menjar que portàvem.  

Continuem avançant i se'ns va enfosquint el dia, es hora d'arribar a Benifallet on farem nit. El dia ha estat perfecte malgrat la boira. Quan arribem a l'estació de Benifallet parem a fer una cervesa, ja tenim fets els deures del dia. Aquest punt es bar i allotjament però nosaltres dormirem al centre del poble. El tram des de la via verda es per la carretera, de nit i amb trànsit anem ràpid i amb molt de compte. Ja tenim ganes d'arribar i... punxo una roda, la inflem i decidim arreglar-la quan arribem a l'hotel amb tranquil·litat.

 

Farem nit a l'hotel Pepo de Benifallet on per un preu molt raonable dormirem i soparem al seu restaurant de forma realment bona tant per la varietat de la seva carta com per la qualitat i bon servei.  Sopem d'hora i ens anem a dormir, portem uns quants quilòmetres a les cames i un bon "madrugón" d'aquest matí.

 

Som diumenge, per 7€ esmorzar de luxe tranquil·lament, agafem forces amb el dolç i salat i desfem el tram de carretera per incorporar-nos a la via verda per seguir cap a Tortosa.

 

Ara ja anirem pel costat de l'Ebre que ens ofereix unes vistes que ens acompanyaran fins arribar al nostre final de trajecte a l'Aldea.

 

A Tortosa parem una estona a fer-nos unes fotos, aquí deixem la ruta i continuem pel camí de sirga del canal que no deixarem fins el moment d'anar a buscar l'estació de l'Aldea on agafarem el tren cap a Barcelona-Sants. Arribem amb el temps tant just que no podem ni comprar bitllets, li comprarem a l'interventor al tren. Em pujat a mig tren i l'interventor ens recomana anar al primer vagó on hi ha espai habilitat per guardar les bicis, en ajuda i fem el canvi a una estació. El preu del bitllet es de 13,65€ als que cal afegir els 2,50€ del rodalies fins a Mollet. El viatge dura 2 hores aproximadament.

 

Cap de setmana perfecte, grup homogeni amb un ritme molt semblant i coordinat entre els quatre. Ruta molt senzilla de seguir, portàvem track als GPS i quasi no l'hem ni mirat, ferm amable de rodar i clima que ens ha respectat molt. El dissabte la boira dona un toc de misteri i compensa la humitat que diumenge desapareix per deixar pas a un diu de primavera amb sol i temperatura agradable. Nul·la dificultat tècnica i mitja física a causa dels quilòmetres.

 

Pel que fa elecció al material malgrat la meva inexperiència no ha anat malament del tot, he pecat d'anar una mica massa carregat per res important. Acostumat a anar corrent he pensat que amb bici el pes tenia menys importància i he portat uns quants "porsi" inútils. Al final al cap dels quilòmetres el pes s'acaba notant també.

Sabatilles, casc i jaqueta noves perfectes i la bicicleta i resta de material molt bé. En quant a hidratació i menjar cap problema, el segons dia hauria d'haver begut una mica mes però res important.

 

Pel que fa referència a mecànica definitivament soc "novato",  el Dani m'ha hagut d'ajudar dos cops amb la roda. El pas de Vbrake a disc fa que no controli el tema de treure roda, he de millorar això.

 

Ganes de repetir experiència, suposo que la propera serà Ripoll-Girona.

 

1ª jornada Alcañiz - Benifallet

2ª jornada Benifallet - Tortosa - l'Aldea

 

Distància 139,86 quilòmetres

Desnivell positiu 754 metres

Desnivell negatiu 970 metres

Punt més alt 585 metres

Punt més baixa 4 metres.